DALIA MONROY
RUMBES...!
Rumbes de tombes,
abonyegades per les
roques movedisses,
des d'on els còdols
trenqueen fèretres,
jugant a fer l' harca.
De les butxaques
se'n treuen partitures i,
rosaris;
precs pels morts
assaltats per les borrufades.
Ni la mort ofereix el descans
etern als avatars terraqüis;
candeles enceses,
flors arrecerades a frec de les pàl.lides llambordes.
Rumbes de rombes
acoloreixen els raigs
llumeners
a sobre del sòl,
en ser-- hi els ossos
cadavèrics, traslladats
a dintre d'uns altres taüts.
El cercle què ens ocupa,
hi fa giragonses mentre
tots dos plegats,
ballem un tango equidistant.
Rumbes d'ombres,
somien en ajuntar- se;
llavors, un raig fúlgid, s'hi ha
interposat al bell mig
de les obagues i, als
firmaments una forta
tempesta n'ha disparat
llampecs, trons i, cantals.
Els esperits s'acomboien
hi fan collarets amb les
ossamentes,
es belluguen tots alhora
formant el.lipses i, avui al cementiri, s'hi escoltaven càntics celestials.
Adela Payá i Prats
💜🌷🌻🌞🌾🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada