LLAVIS DE GROSELLES...!
Dels nostres palmells
junyits, hi brollen flors;
la seva flaire
la duc impresa a les línies
de les mans,
què en parlen de túniques translúcides i, de collarets
de safirs.
Florades espigades què
teixeixin fils glaucs.
Ell, vindrà pel camí blanc,
pel camí blanc, hi arribarà.
Ens mirarem fixament als ulls
i, n'hi hi haurà una reconeixença abissal.
Recordarem tot allò que havíem deixat enderrocat als angles
de les distraccions.
Mentrestant, en ajuntar les nostres mans, rellucaran noves poncelles què ens inspiraran uns altres viaranys, pels quals, poder- ne calcigar uns destins fulgurants.
Un temps maldestre, ens va
foradar els llavis de pírcings,
on amb prou feines,
no ens podíem besar,
se'ls vam tenir que arrencar, fins
a dessangar-nos amb
petonades regalimant
suc de groselles.
Adela Payá i Prats
💋👀👄👣👂🤝
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada