PINTOR: FABIAN PÉREZ
UNA ESPELMA PER ENCENDRE....!
Mentre tothom hi mira
el canvi de les cromacitats
a les aigües marines,
Jo, hi puc contemplar
la posta de Sol,
als teus ulls, què se n'han anat obscurint- se,
de mica en mica.
Un halo de tristesa
al teu esguard,
em desperta somnis
adormits, a sobre
de les teves cuixes
colrades.
N'ets un home bell i,
fornit, on a recer teu,
n'és impossible no sentir-se protegida, cobejada.
Una única mà teva,
cobreix tot el meu rostre.
L'energia què del teu cos
s'hi desprèn, magnetitza
la meva ànima solitària
i, em dol, dir-te adéu,
en aquest instant dolç i,
de safrà, que tant
em costarà per oblidar.
El tranccurs dels dies,
em fan sabedora de no
acostumar-me,
per tal, de ser-ne estimada.
Et dic adéu, amb enyor
i, melangia, perquè tostemps
la meva ànima,
s'encalma en clissar-me
al bell mig, dels teus
dos braços, cargolant-s'hi
a redós, de la meva cintura.
M'acomiado de tu
amb un cor reblert de passió,
què al no poder-ne ser espurnejada, hi farà esclats
d'un moment a l'altre.
Hi duc tant d'amor comprimit,
a penes, no expressat,
ni esculpit, què el palpís dels
dits hi cerquen arrelar- se'n
rabiosament, a la terra bruna.
Adela Payá i Prats
💑💜☘🤗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada