FLUCTUACIONS...!

FLUCTUACIONS...!




T'hi fas pedra, medres
de mica en mica,
acampes pels viaranys
i, pels rierols.

Estàtic romans...!

Les ventades i,
els corrents
t'empenten,
de tant en tant.


T'agrada la quietud,
detestes qualsevol
bellugueig inaugurat,
on en canviar de lloc
precisis una oblonga
eternitat per poder
acomodar-te'n.


T'hi fas pedra,
medres, de mica en mica.
En clissar els cels,
on s'hi allotgen
els teus germans:
els codolells de calabruix,
somies com seria
arronsar-se'n des dels
cels de turquí a la terra
en formes
de'ulls de serps.

Però el què avui,
no hi esperaves, n'era que
una nena amb molta traça,
et llancés de sobte,
al bell mig de l'oceà,
on faries de seient
als peixos esblaimats.

T'encisava contemplar-ho
tot, des dels cimalls
de les muntanyes i,
ara vés per on,
sobrevius a les fondàries
de la Mare Terra
emplenat de sotragades.


Et bressoles d'ací per allà
i, la teva existència,
n'ha fet un trasbals
des de la calma, envers
un vaivé continuat,
zigzaguejant sense parar.






Adela Payá i Prats
    🎶🎼💜🐟☘