UN FOC ESMORTEÏT...!
Una flamarada al cor,
un esbufec cada volta
més fort i, ja els encenalls
hi fan acte de presència
a vora de les arestes.
El passadís all bell mig
del pitram, s'ompli de
branquillons assecats,
enllestits per tal de prendre's
un foc novell.
Anyades de caliu extinguit,
calzes de balmats vins,
àmfores d'oli exhaurides,
l'amor, escopit
maldestrament, al fons, de les clavegueres.
Dels entrebancs n'has alçat murades de gira-sols i de violetes
i, a les flors les demanis
una mica de compassió.
Amb humilitat plena,
has acceptat que no hi
vas trobar el què tan desesperadament
cercaves
al llarg de la teva vida,
però el conviure amb
la part més fosca,
et va ensenyar a ser-ne
una mica menys babau.
Tan sols et resta seguir
contemplant els estels, fins i tot, en ple dia;
trepitjar senderols de
muntanyes;
abillar-te'n amb els raigs
llumeners del Sol;
cobrir-te'n amb vels de pluja
i, jaspiar-te'n les pellofes
amb grumolls de salobre.
Adela Payá i Prats
🌏🌅⏳☀️🌨💕
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada