SERRALADES
AMB ÀNIMA...!
Flors de cristalls,
ornamenten la pedra
fosca, de brillantors.
Aleteigs de velluts
envitrallats, voletegen
camí dels cels.
Amb urpes de macolins,
s'hi volen agotnar les corol.les enlairades.
Vida sense hàlit
un rocam qualsevol enyora,
aleshores, n'ha quedat decolorat
i, esblaimat.
Escadusser de musicalitats,
n'ha foradat el seu cos
endurit, amb un estol punxerut d'ulls
que mirin als firmaments.
Cada vegada més
encalcinat, s'hi abraça
a l'eteri,.... De cop,
a sobre, de la gleva,
n'ha espargit un caramull
de grànuls de sauló.
A la recerca del seu
esperit, n'ha escollit
morir com pedruscall
blanquívol, que no pas,
continuar-ne abillat
d'ermini, sense bufit
diví, vivint una existència
exempta de clamoreigs.
Flors de cristalls,
arrelin a l'entorn d'un
petit còdol, què amb el pas
del temps se n'ha
esdevingut una gran
serralada amb ànima
inclosa...!
Adela Payá i Prats
🎈🌐🏘🌌⏳.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada