EM BEC LES TEVES
LLÀGRIMES...!
De sobines, sota un Sol xafogós,
entre fastonades
de fullam i, roses,
entaulo converses amb els
elements de la Natura.
Em trobo com fora de lloc, desarrelada del meu entorn, aclofada en espais per desuet.
Com una falena:
papallona de nit,
hi cerco feroçment
les lluminàries.
No m'agrada la llum
de la lluna,
tan gèlida i,
contumaç,
enemiga dels raigs
assolellats,
devoradora de jorns
als hiverns.
Escarxofada a la gespa,
observo firmaments
empolainats amb vestits
de ratlles, pudint amb flaire química.
Verins per tot arreu,
dels quals, la Mare Terra
es plany,;
no comprèn que la vulguin aniquilar tan cruelment,
ni jo, tampoc.
Li'n faig una grossa
abraçada a l'arbre
que m'arrauleix,
li'n proclamo el meu
amor,
i, amb un pes immens
a dintre meu,
dibuixo rodolins per
sobre de la gleva.
De sobines, sota un Sol
acaronador,
dialogo amb els éssers
envermellits,
Juguem a fer- ne volar
desitjos enlairats,
doncs, només,un,d'ells
hi serà acomplert.
En haver deixat les penes
ajagudes pels oreigs,
se m'ha instaurat al cor
un diluvi ben particular.
Avui, hi sento el lament de
tots els éssers vivents.
Em bec les teves llàgrimes
als calzes glaucs de la
fullaraca, i ara mateix ,
em sento, una mica, com tu.
Adela Payá i Prats
💕🌻☀️💜⏳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada