VINCENT VAN GOGH
FUGINT D'ELL..!
Vogues pel rierol
a les nits sense lluna,
on les xàvegues
les has omplides
de petits estels.
Somnis engarjolats
en branques
cargolades.
Les ventades,
els cabells llargs,
te'ls han rinxolat
dona de carabruna
i, un peixet de colors,
s'ha enredat als teus
dits, quan a les aigües
el retornaves.
El caminant de les voreres
amb peus descalços,
trepitja la gespa humitejada,
es dirigeix a la recerca
d'una lluna nova
que cap llum li'n podrà
oferir.
Des del teu llagut,
dona bruna, hi vas trenant
onades de flum
i, amb vela llatina,
n'ets empentada pels bufaruts, fugint de les brises
mandroses.
Canyes de pescar
escurcen fils al compàs
de rodetes, girant contra
rellotge, on a l'extrem
s'hi descobreixen llavis
d'esquerdills. .
Camuflatge dels éssers vius;
mentre el vianant de les voranes,
se n'ha trasmudat per un salze ploricó ...
Des de les seves fulles
s'hi escampen paraules
estripades, desposseïdes
del glamur glauc.
Adela Payá i Prats
🌿🐟🐠💋💦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada