Patinir, Joachim " El paso de la laguna Estigia"
UNA MATEIXA
PARTENÇA ..!
Ell, em parla amb to baix
i, molt suau,.. La seva veu,
s'hi amaga entre les cantonades,
em recita poemes que parlen
de les arestes escabroses
per ser- ne grimpades.
Als xamfrans dels carrerons,
sonoritats compassades,
s'hi escolten i, un petó tendrívol, s'instal.la al lòbul de ma orella tremolosa.
El fresseig dels seus espinguets
se m'enclaven com puntes
de dagues, a l'entorn,
del meu cos;
ara mateix, hi semblo un pentagrama,
on les notes musicals,
se'n surten de les seves línies
i, dels seus espais.
Ell, s'acobla a mi, amb delicadesa, em cobreix l'esquena amb llavis
que sil.labegen mots assuaujats,
els quals, em parlen de travessar tots dos alhora, la llacuna Estígia,
on Caront, ens ha xiuxiuejat
que hi farem el viatge
en un temps ensems.
Has vingut en forma d'ona
sonora, per a fer-me
sabedora, de les últimes notícies; mai, no n'hagués imaginat, ni per un sol instant, que tu i jo, marxaríem
de la Terra, en el mateix dia,
més i, any....!
Adela Payá i Prats
🌺🌻🦋😓🎸🥁
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada