DESCOSITS...!

DESCOSITS...! 

De totes passades,
per molt què digui i,
parli, potser, no em
creuràs;
ja fa un temps que vas
deixar de ser-ne xerraire
amb mi..

De cop i volta,
tot s'hi va enterbolir;
els bassiols s'ompliren
de llaquim;
i tu, hi vas marxar
per a presentar-me'n
a l'home laberíntic,
que t'hi acompanyava.

No s'hi pot demanar- ne
a les criatures, que llueixin de transparències,
sí el seu afany, n'és
romandre entre tenebres.

Els dubtes, s'esclareixen
dialogant, .. De front,...
Cara a cara, ....Mirant-s'hi als ulls,
i, no cercant les respostes
en uns altres llavis, o
a l'entorn de figures
contraposades. .

De totes passades,
és clar, que alguna cosa
s'hi va alterar.
Tu, coneixes les respostes,
jo, les ignore,
perquè m'has ajagut
al cabàs de la llenya, barrejada entre molts troncs de fusta.

N'has volgut acolorir els espais  
amb llaçades supèrflües;
aprofundir en el tot,
et feia mal de cap;
el tumult de les ignoràncies,
tal vegada, n'era més còmode,
més adient, força convenient.

Apaivagar l'esperit
amb ales de paper,
 pot dur-te a voletejar
amb més suavitat;
malgrat això,
la seva durada hi serà més
escurçada.

De totes passades,
els fills llumeners,
que sargien les nostres
ànimes, comencen a
esfilagarsar- se'n.

No n'hi ha volta enrere, els violins i, les violes, entonen descompassats, melodies  desafinades i, un ratolí se'n surt de dintre dels timbals. 

      

Adela Payá i Prats
 ☀️🦋🐦🌼🌻☘ ,