UNA ÀNIMA PERDUDA...!

UNA ÀNIMA PERDUDA...!



Als matins, glops de Sol,
als vespres, obagues tendres
i, a les nits, sospirs al pit.

Des dels ventanals oberts
s'escolen estels brillants;
un raig de plata et fa un clotet.

La dansa dels cortinatges
voletegen al to de les ventades cantaires.

Foragitada de la màrfega
emprens un vol de somnieigs, alleugerada del teu cossatge..

N'hi ha una criatura que
saltironeja d'esquerdill en esquerdill;
podria dir- se,
què s'hi troba perduda
o ben bé, que no sap
quina cosa és la que vol.

S'hi resisteix a admetre
què és morta i, diu que somia
com ara mateix ho fas tu.

Hi cerca a cadascuna de les seves amants i, cap ni una,
no el veuen,
ni tan sols el percebeixen. 

Al món astral, uns monstres
amb rostres plens de berrugues,
se l'enduen agafat de les seves mans, mentre, tu, obris
els ulls, en una matinada
esquitxada de rajolins
llumeners.

Prens una copa i, fas
un brindis en homenatge
a l'Astre Solar, què ens rebleix
de vida;
de pas, li'n demanis
què enlluerni
els senderols foscos
dels éssers extraviats.


Als matins, glops de Sol,
als vespres, obagues tendres
i, a les nits, sospirs al pit 





Adela Payá i Prats
 🕷🐞🕸🦋🐌🦉