Marc Chagall
(1887-1985)
ADÉU, VELL AMIC..!
N'estic acostumada
no n'has de patir
antic amic;
n'he viscut la paraula
<rebuig>
de moltes formes
diferents,
potser havia de conèixer
el seu significat
més profund, més
punyent, força
asprívol.
Conec com el cor
s'hi pot esgarrinxar
quan n'ets utilitzada
per un: < a canvi de >
Com vilment, algú
pronuncia un < et vull>
per a després sortir
corrent i, treure't la
llengüa com ho fan
els nens de la pau.
N'estic acostumada
no n'has de patir
vell amic;
també, tu, ho has fet,
diplomàticament,
subtilment.
A empentades, ben
menudetes, em vas
apartar del teu costat.
No recordo haver fet
alguna cosa, malament.
O tal vegada, obeïa
a uns altres raonaments
que ignorava.?
Almenys, amb tant
d'aïllament,
he assolit averiguar
una mica qui hi sóc i,
he gaudit i, gaudeixo
d'estar amb mi mateixa.
Me n'adono què ser-hi
en equilibri i, harmonia
n'és dolçament important.
No tens cap deure
amb mi, ni tampoc has
de trucar-me per
telèfon, sí això ho sents
com una obligació.
Pensava què n'érem
amics, però crec què
ja no ho som.
N'estic acostumada,
no n'has de patir
amic del passat;
agraïda per aquell temps
en el qual hi vam
sintonitzar, ara, n'és clar:
n'estem desintonitzats.
Volia aprofitar per
a dir- te adéu,
no vull ser l'embalum
de cap ésser humà,
t'allibero de mi i, et
dono les gràcies per
tot...
Siguis feliç...!
No n'estàs forçat a
respondre'm...😘
Adela Payá i Prats
🌺
