REBLINT EL BUIT..!
Eren els nostres
corriols fets de
catifes voladores.
Recorríem il.lusions
de seguit,
mai no ens deteníem
en omplir- nos
de pensaments
malgirbats.
Joia i més joia,
arbredes i florades;
estanys d'aigua
i, peixets nedant.
Mirades de creences,
la bellesa de totes
les coses es dibuixava
al fons dels nostres
ulls.
S'estimaven, l'amor
ens enlluernava,
ens havia escollit
per a perllongar-se.
De les nostres petges
se'n sortien globus
farcits de somnis,
i, a tothom els hi
feíem partícips d'ells.
T'has recreat de llànties,
pinzellant obagues
amb perfils acolorits.
N'éts amb mi a tothora
i, en contemplar-te viu
a les fotografies, una
immensa melangia
em vesteix de blanca
blonda.
Tantes paraules
restaren inscrites
a la meitat,
què encara no li puc
trobar el sentit a res.
Els nostres destins
agafaren camins
oposats,
des d'aleshores
què hi visc extraviada
enmig de les llàgrimes.
Només un dels dos
hi va encetar els seus
èlitres, l'altre romania
de peus aprofundits,
imantat a la Terra.
Un jorn no molt llunyà
podrem reescriure
els mots entretallats,
com també reprendre
les converses no
inaugurades.
De llavors ençà, que
tots dos alhora,
n'haurem de completar
el nostre
llenç inacabat.
Adela Payá i Prats
⏳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada