DESPRÉS DE LA LLUITA..!

TIZIANO
(1490-1576)



DESPRÉS DE LA
LLUITA..!




M'aixeco del llit
amb un pes
somort.
Tota la nit l'he
passada
rodolant com
baldufa en
moviment.
Quin mareig..!

Tan grosserament
amenaçats
hi som tostemps...!

A deshora
ens senyalen
amb educació feral
que morirem
malalts i, de gana.   

N'és miserable
què vulguin empobrir
els nostres cossos,
com també les
nostres ànimes.

N'és atroç què
delimiten els nostres
espais verds com
que tanquin
les nostres platges.  

Em pregunto on hi
som instal.lats,
com també, quin
negoci traginen
amb nosaltres:
els éssers humans..?
 
Hui per hui,
no hi trobo consol
amb res.
N'és patètic haver
de protegir-se'n
amb escut i panòplia;
pensar què hi som
presa dels destructors, 
mal vivint immersos
en plans de mort
no pas en projectes
de vida.

Se'ns culpabilitza
de les accions
maldestres d'uns
incauts, que no
respecten la vida 
i, tanmateix, gaudeixen
de tenir-nos a tothora
agenollats i, suplicants.

M'aixeco del llit
amb un pes somort.
Una multitud de
pensaments ballen
una polca a dintre
del meu cervell.
Quin mal de cap..!

En un malson,
un reguitzell de
formigues gegantines
arrosseguen trossos
d'humans força
esquarterats.

A qui complaurà 
aquest sofriment
nostre, què s'esdevé
tan repetitiu,
tan reiteratiu
tan denigrant.

Hi som a l'inframón
amb un munt
de diablots,
maquinant com
destruir-nos,
o n'és una oportunitat
per a eixorivir els
nostres dons adormits? 

Sísif, en comptes
d'empenyer un rocam
fins el cim d'una
muntanya, 
ara mateix, empenta
la Terra fins un camí
de llum de quinta
densitat i,
aquesta vegada,
no davallarà novament
a la seva tercera densitat,
imposada per uns altres. 
Ell, hi serà alliberat
de corejar el mateix 
acte, una i altra vegada,
com també nosaltres
ho serem en concloure
algunes bregues.

Què esgarrifós s'hi fa
tot açò..!






Adela Payá i Prats
              🌏