EN REBEL.LIÓ..!

EN REBEL.LIÓ..!



Qui n'hauria
imaginat
què uns quants
matons, volguessin
exterminar part de
la població, ací, al
planeta.

Ara, vagarejo pel
poble, imaginant
bèlües de diferents
tamanys i formes, 
abocades per les
escletxes amb
armament biològic. 

Miro al cel on
novament
han fet ús dels
xemtrails:
verins per tot arreu,
metals pesats a
sobre de les nostres
testeroles.

No hi ha manera
de viure 
tranquil.lament,
a tothora ens hem de
protegir de tot.
Grimpem de parany
en parany,
amb somriures
col.lapsats. Això ja
no en té gràcia,
s'hi fa massa feixuc.

Ens alerten de què
hem d'apujar les
nostres vibracions  
enmig dels inferns;  
ens aconsellen què
meditem de continu.
Em pregunto quin
benefici en puguin
obtenir de tantes
ments silenciades.

He arribat a concloure
què gairebé no em
crec a ningú.
Decididament hi
aniré a la meva. 

Qui hagi tingut
l'afany per
empresonar-nos,
juntament amb
les feres ferotges,
només calia
apropar-s'hi a la
Terra,
i, llevar-li'n 
cadascuna de les 
seves xàvegues,
cada baula dels
seus cadenats.
 
Ningú no ha obrat  
amb benevolència;
menys encara amb
la susdita compassió.

Des de milers d'anys
que hi som fruit
dels observadors,
dels espectadors,
dels falsos déus,
però cap ni un,
no s'ha dignat 
a moure ni un sol dit
per nosaltres.
 
Maltractaments de
seguit,
experimentacions
de sovint,
llançaments de
corcons una i, altra
vegada.
El més volgut i
apreciat per nosaltres:
els nostres nens,
massacrats.
 
Malalties dissenyades
en laboratoris,
vacunes amb
nanotecnologia. 

 I, sí t'atreveixis
a plorar, tanmateix
s'hi mofaran de tu.
Millor, reclama a
l'Univers tot el què
t'ha segut lladrunyat
i, confronta't a l'enemic
cara a cara.

No t'hi amaguis 
sota les pedres;
mostra la teva figura
al davant dels 
ignominiosos. 
 

Estem en guerra..!

 




Adela Payá i Prats
              🏹