DES D'UN ALTRE
ANGLE..!
Avui, m'ataüllo
de cos ombrívol,
amb mans de
dits compungits,
volent-ne sargir
silencis amb
pensaments novells.
No escolto música
suau a racer del
teu cos difuminat,
les forces minven,
gairebé voletejo
al bell mig dels
firmaments etèrics.
Els pallassos ballen
com titelles enfollits
al bell mig de la plaça.
Abillats de colors
llampants, refulgeixen,
s'assemblen a
fanals, titilant a les nits,
i, encara què es delecten
per fer-nos riure
a mi em fan ganes
d'anar-me'n.
Imiten als àngels,
però amb
vestimentes
estrafolàries;
s'hi complauen
per relatar-nos
històries
desconegudes,
i, en fer esclatar
el riure, te n'adones
de què no en
tenen dents.
Genives al descobert.
Tu, la meva capsa
de musiquetes,
què ni donant- li
corda, s'hi fan palesos
els seus sons.
Avui, sento el
cansament dels qui
malauradament
hem quedat retinguts
a la gorja dels
malintencionats.
Esgotada pels colps
de les fletxes
llançades de seguit,
decideixo esgarrapar
el meu cor i,
arrencar-me-les
totes d'un plegat.
Pluja ensangonada
dessobre de les
llambordes, n'estic
a punt d'enlairar-me
pels firmaments
i, enllà romandré
esculpida com estàtua
ebúrnea.
Aleshores, podré
comprendre des d'aquell
paratge, per què hi vas
imaginar què empolainat
de malèfic, la teva
representació hi seria
la més colossal.
Adela Payá i Prats
🌹
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada