ON N'HI HA..?

Marc Chagall
(1887-1985)



ON N'HI HA..?




On n'hi ha
l'amor més sentit,
de vegades
s'hi amaga una
dissimulada
rancúnia;
uns finestrals
abaixats
amb ganes de
deixar traspassar
els raigs llumeners;
unes portalades
barrades, què s'hi
delectarien
per ser-ne obertes.
Una taula al bell
mig del jardí
amb cadires
desocupades, 
volent acollir-hi
a uns vells amants;
unes dolces paraules,
voletejant de plomes
estarrufades
amb ansies d'aterrar
per sobre d'uns
llavis entreoberts.

On n'hi ha
l'amor més sentit, 
s'escolta
el carrisqueig
dels grills;
el suggeriment
d'un fruit ametllat
desabillant-se
del seu abrigall;
el perfum de les
poncelles
obrint-s'hi a la
matinada amb
maquillatge de
reixiu;
el record d'uns
trets dissipats;
la remor d'un
sospir perllongat
en el temps;
el desig ocultat
per fer-ne
uns passos
enrere i emplenar
de besades a
l'amant bandejat.

On n'hi ha
l'amor més sentit,
existeix la por
arrelada al cor
amb suspensió
d'amorositats;
mentre al rerefons
tentinegen els
planys de dues
criatures descoratjades
que mai no s'hi
atreviren a enaltir
les volences.

Amb disculpes de
blancor, la pell
del fruit del castany
llueix d'eternívola
estança,
cobrint galtes
amb escorces de
carabruna.   



 



Adela Payá i Prats
             ❣