CAMÍ ENCLOTAT..!

CAMÍ ENCLOTAT..!



Te n'has burlat
de les teves
pròpies paraules,
ingenu ésser
de les dubitacions,
al deixar- les
a totes elles
acotxades al
balancí dels teus
llavis premuts,
sense dur a
terme cap
resolució.

Enllà romanen
esporuguides,
tembloroses,
amb ganes de
gronxar-se'n
en direcció a la
humitejada
gargamella.  

Te n'has quedat
petrificat,
com estàtua
marmòria
al bell mig del
carrer,
semblis un captaire
demanant almoïna,
sense atrevir-te
a fer- ne un pas
endavant.

Des de quan l'amor
s'ha convertit
en el fàmul de les
temences.?
Des de quan hi
duu posat un barret
al cap i, ulleres
negres, ocultant
mig rostre.?
Des de quan s'ha
fet amagadís del
seu carcaix i de
les seves fletxes.?

Eixa manera
que tens de
d'ufanar-te'n
de tothom,  
et conduirà pels
angosts camins,
entropessant amb
un munt de pedregams,
on amb àrdua
dificultat
t'impediran
tenir-ne accés
a les sortides..

A la músicalitat
dels versos li
n'has llevat
el seu ritme,
la seva cadència,
jauen somorts
en molsa
blanquívola.   
 
Mentre traïes 
els vocables
aparaulats,
un forat al terra
s'hi va obrir de
més, 
planxaven la teva
vestimenta d'ésser
foragitat;
conjurs dels malaurats
t'encerclaven
novament.

Amb una empentada
hi series altrament
amb els teus germans
de les foscúries;
havíeu escollit lliurement
la servitud envers
les malvestats. 

Una opció com
qualsevulla altra, entre
tantes per escollir- hi,
sols què ara només
t'entrellucaria en cas
d'haver- hi un aprofundit
terratrèmol.
 
 
   

  


 
 
 
Adela Payá i Prats
               🐌