PUNT MORT..!

PUNT MORT..!



N'estic en punt
mort,
ni avanço ni
retrocedeixo.

Al cel, els estels
formen
arraïmades 
de grànuls platejats,
rosaris de brillants;
però tanta
contemplació
de beutat sublim,
em duu
a extraviar-me'n
pels senderols 
infinits.  

En miro la terra
amb la llacor
d'antany on, amb
pensaments
creadors,
de cada llàgrima
en faig rellucs
de flors
de muget,
lliris de maig,
a l'estació
primaveral.

M'he desorientat
enmig dels oreigs, 
i, desconec per on
he d'encaminar-me.

Tot ho miro,
la mar m'hipnotitza,
les muntanyes
m'engoleixen,
els boscos em
sadollen, però
la meva ànima
continua reblint-se
d'un munt
d'interrogants:
poalets rajant
dolls d'aigua.

Mig perduda, 
amb peus nafrats,
sota un firmament
refulgent, 
cerco tal vegada
una resposta
compassiva,
un mapa estel.lar,
uns ulls amatents,
una comprensió
més extensa del
que encara roman
força escadusser.   

N'estic en punt
mort,
suro enmig de
l'espai, 
i, acarono un tigre
que no existeix
al món real. 

M'embadaleixo
retallant
els filaments
què m'uneixen
a aquest planeta?

Ja poca cosa
hi puc fer
per ningú, quan
les il.lusions
no poden rebrostar
de pètals perfumats.
 
Els viaranys tendrívols
acullen males herbes
i, des d'aleshores
que passo el temps
retallant- les
una rere l'altra.
 
Abans de marxar
enllustraré camins
d'espills, on un Sol
de tarongines
hi pugui
emmirallar-s'hi
tot sencer amb
unes ganes exhaurides
per clenxinar-se'n
els seus cabells
daurats.
 
A sobre d'un raig
llumener cavalcaré
pel Cosmos,
cercaré la meva
família estel.lar,
i, de tendres
abraçades em
col.ligaré per sempre
al lloc del qual
hi vaig partir
per a tenir- ne una
experiència
terràqüia.



 
 

 
       

   
Adela Payá i Prats
             🌞