A LA RECERCA D'UN PSEUDO REI..!

A LA RECERCA
D'UN PSEUDO REI..!




Recordo haver
passejat a vorera
d'un rierol
què duia diademes
de pedra.
 
N'éra a l'horabaixa,
sota un cel enrojolat
i, ja se n'auguraven
fortes ventades al
poble.

Tu, canviaves de
lloc el teu cotxe
obscurit, a l'abric
d'un frondós roure.

Rememoro hores
no viscudes, potser
imaginades, a dintre
d'un claustre romànic,
on els monjos n'eren
ombres mortuòries,
tanmateix, 
esbufegaven els meus 
cabells amb
sinuosa dedicació.

De dintre d'un pou
se'n surtien ànimetes
de nins extraviats,
on en un temps
endarrerit hi van ser
llançats al fons de
la cisterna.   

Llinatge de reis
ancestrals, colonitzaren
villatges de gent humil,
imposaren lleis i normes
al seu antull.
 
Al bell mig dels
carrers, xafigava 
rajoletes empedrades,
els talons retrunyien
amb frenesí, mentre
un vinataire s'hi
capficava en què
assaborís els vins
de la contrada.

Art medieval per
tot arreu;
ulls inquisidors
dels vianants;
tu, amagat a dintre
de la casa, 
la extingida reialesa
en vol depositar
la seva corona a
sobre de la teva
testerola.

Defugeixes
esmaperdut,
pensant què tal
vegada la aurèola
n'estigui
infestada de
microbis
malaltissos.








Adela Payá i Prats
             🔱