NO HI SEREM..!

NO HI SEREM..!




No hi ets,
no hi som
i, tal vegada
ja mai no
hi serem.

Hem eclosionat
en espurnes
allunyades;
en centelleigs
crepitants;
en llavors d'all
de bruixa.

Voleteigs lleugers
de petalines
liliàcies
em cobreixen
el cos de dalt a baix;
m'inscriuen versets
amb plomes d'estruç
per cadascun dels
meus epitelis.

Has aparegut de
sobte com llançat
des d'un punxerut
estel;
amb arbritari cos
de cel.lofana
et trasllades d'un
punt a l'altre,
en qüestió
de dècimes de
segons.

No hi ets,
no hi som
i, tal vegada
ja mai no
hi serem.

De cos abraçada
a la terra,
hi faig recull dels
teus borlins
d'estellicons
què en dibuixen
collarets arran
del meu coll;
a redós dels meus
canells;
despenjats com
arracades, del peçó
de les orelles.  

N'has vingut,
batent ales
amb plecs
diamantins,
com penedit,
per quin motiu?

Quina cosa és la
que et destorba 
després d'haver-ne
transcorregut
el temps perfumat
de les violetes?

Sí ja saps que
hi vas arrencar
cadascuna de les
radicel.les d'eixes:
les nostres flors
i, què tantes femines
han volgut imitar-les.
Per què et complaus
per venir a llaurar
les meves terres
amb colors purpuris ? 

Ja se m'ha passat
el temps d'estimar-te,  
ara velejo amb 
volants lilàs, 
cadascun
dels rierols.

Em vas ensenyar
a desestimar-te
en cada recolze
de les rieres;
em vas mostrar sense
cap escrúpol al
monstre què arraulies
al fons de la teva
esporuguida ànima.


No acostumo a
sentir-me amorosida
pels baladreigs
dels diablots.
N'hauràs de girar
cua i tornar- te'n
de nou a la teva 
llodriguera. 
   
 









Adela Payá i Prats
            💧