ENCARA QUE NO HI SÓC, HI SOM..!

WASSILY KANDINSKY
( 1866-1944 )



ENCARA QUE NO
HI SÓC, HI SOM..!




Hi sóc la fulla
enrojolada a la
tardor,
a punt d'esvanir-se'n
als braços de la
Mare Terra.
L'amant dels
ventijols,
bressolada d'ací
per allà,
sacsejada pels
rierols,
com vaixell
anant a la deriva.

Hi sóc el troç
de cristall què
hi va esclatar
de l'espill, on s'hi
contemplava
la teva ànima,  
des d'aleshores
què romans
exempt d'una
part del teu cos.

Empeltada per
un Sol lletós
i, una lluna
d'argamassa, 
t'has entelat
els ulls dels vels
incolors què tot ho
transmuten.

Oreges com
ploma desgravitada,
barqueges cels
entre onades
de nuvolades,
on de tant en tant
t'arrauleixes
mig emboirat
als branquillons
dels arbuixells.
 
Hi sóc aquell
amoret, què mai
no hi vas voler
reconèixer,
perquè pertorbava
els teus costums
establerts;
la teva cacera
de preses ignorants.

També hi puc
semblar:
la granera al
darrere de la porta;
la llar per arranjar;
el finestral abaixat;
els mots punxeruts;
el cor daurat què
hi vas tacar amb
suc de magranes.
    
Hi sóc la que
s'enlaira per l'èter,
amagant secrets
a dintre de les
diminutes llunes;
la fada eternívola
què en té cura
de la natura; 
a la qual, un diantre
la va voler esclafar
a l'almosta de les
seves corrugades
grapes.

Hi sóc hostessa
dels espais intermedis,
situats entre el cel
i, la terra, on recoberta
de perles, gaudeixo
per invisibilitzar-me.

La lleugeresa amb
la qual hi vas engalanar
el teu llenguatge
de paraules maldestres
i, actes nefastos
em varen obrir els ulls
per a aprendre a
voletejar amb plomatges
multicolors.

Els teus anells
de broma, els hi
he regalat a Selene 
i, ella, se'ls posa
quan ha de garolar
un reguitzell de més
mentides afegides
als humans.  


     
 



 


Adela Payá i Prats
            🦄