PASSEIG PEL POBLE.!

PASSEIG PEL POBLE.!





Vesprada
malenconiosa;
la pluja a la fi
s'ha deturat,
mentre el Sol s'hi
aboca tímidament
entre les arestes
de les nuvolades. 

Rajoles lliscoses
què inviten al
patinatge artístic.
Aire fresc i límpid
entrant per les
fosses nasals,
amb absència de 
mascaretes.

Llibertat en estat
pur, sense haver
de llegir folis
de mots inscrits,
els quals obliguen
a tothom a
agenollar-se
a mostrar cortesia,
a pregar amorositats
a canvi d'afalacs.

Subtileses de l'inframón
en un planeta què
ja detesta tantes
mentides i, arrogàncies,
on ja s'ha gestat una
nova Terra per a tots
aquells qui s'hi
delecten per viure
mostrant a l'ésser
què realment cobeja.

Vesprada de porcs
senglars, assaltant 
l'asfalt,
se n'havien acostumat
a no veure als humans.
De nou tornaran al
seu hàbitat enmig
de les muntanyes.

Pluges d'abraçades,
d'amistats i, de familiars, 
on transparentat entre
el fullam d'un pollancre,
t'hi veig assegut a sobre 
d'un branquilló.
Ens mirem amb
ruixats perlats, incidint
a l'uníson, fins que
amb una mà em fas
el senyal d'un petó. 

En tornar a encaixar
l'esguard, ja te n'havies
difuminat, al teu lloc
un esquirol grimpava
per l'arbust.

Per què aquest afer
teu, per fer- te tan 
evident,
tan existent, 
tan real.

Potser hi véns com
missatger,
com anunciador 
d'alguna
cosa important..?


  



 Adela Payá i Prats
             💜