COM HO SABRÉ..?

COM HO SABRÉ..?





Vine a l'hort
i, mostra'm
el teu somriure
de nen entremaliat.

Agafem junts
els enciams,
els cogombres
i, els pebres.
Ompli'm els cistells
d'hortalisses.
 

N'he tingut un
mal son,
somiava què te
n'havies mort,
però n'ets ben viu.

Arropem-nos
sota les flassades
glauques dels pins,
com fèiem abans;
llegeix-me els teus
poemes.

Com pensava què
no hi eres,
em costava
imaginar- me
en quin lloc
t'hostatjaries.

Segueix- me el joc
i, conta'm coses del
més allà. Hi vas ser
feliç en aqueix paratge?

Escolto el teu relat, 
em fas plorar i riure
al mateix temps,
en agafar-nos les mans
em murmureges
a cau d'orella, què
n'ets difunt, què no
entens com puc veure't.

Aleshores, n'estic morta?
No, no, ...em respons.
N'ets ben viva, però
romans entre els
estats intermedis de
l'ànima;  
on barreges éssers
vivents amb criatures
traspassades.

Tanmateix, com
podré diferenciar
els vius dels morts?  

Hem acabat rient
per les butxaques,
i, en un tres i no res,
te n'has esvanit.
 
Déu n'hi do...!
Estic tornar-me'n  
ben boja..! 🙃
 

 

Adela Payá i Prats
              🦋