TRITÓ..!

TRITÓ..!



S'han obert
els finestrals
i, els càntics
dels tritons
s'escolen per
la estança.

Dolces cantarelles
acaronen les
meves oïdes;
hi ballo un vals
d'aigües salabroses.

Abillada d'enagos
transparents
i llautons
de brillants,
en faig giravolts
enmig d'una mar
fantasiejada, on 
una diadema
de glauques algues
cenyeix el meu cap.

Voltes i més revoltes.
Com astre Sol, m'aculls
als teus braços;
em tenyeixes
els llargs cabells
de roig i, la còrpora
tatuada de besades
envermellides,
s'hi deixa arrossegar 
a sobre de màrfegues
ennuvolades.

Hi has vingut a
maquillar-me
els llavis amb suc
de cireres;
a acolorir-me
les galtes de la
assuaujada
pell d'albercoc;
a libar- me
el fons de la
meva àmfora
de llepades
endolcides.
   
Rodolo sense
descans al bell mig
de les teves aspes,
amanyagada de
tendres carícies,
entono solfejades
de sons captivadors.

La teva veu rogallosa
en murmureja gemecs
d'home embravit;
pessigolleigs
a les cames,
mossegades al coll;
del meu pitram: dues
fontanelles de mel
et sadollen amb deler.

Un ball de malucs
apropant-s'hi
suaument,
marquen el compàs
d'unes llengües
entortolligades;
revifen les llums
esmorteïdes, en
un vaivé de cossos
escumejats
per les onades
dels erminis;
enardeixen
un flux i reflux
de dues figures en
moviment,
fins a l'acoblament
en una esponerosa
embranzida.



 
  



Adela Payá i Prats
             🌞