PERDUDAMENT EXTRAVIADA..!

William-Adolphe
Bouguereau
(1825- 1905 )



PERDUDAMENT
EXTRAVIADA..!




Andarejo pels
nostres camins
d'antany,
però tu ja no hi
ets, 
només parlotejo
amb la teva obaga.
o amb un trosset
xicotet d'ella.

Hi fan ganes
d'engegar-ho tot
a rodar, o anar-se'n
a fer la mar.

No és què et
varen emmalaltir,
sinó que
a més a més,
n'havíem de sofrir
tots alhora,
la mateixa
al.lucinació. 

Vagabundejo sota
una lluna mentidera.
Ella, em treu les
dents de plata i
es desternilla de
riure, mentre vaig
arrosant les flors
de gotims perlats.

Potser tu ho volies
això, mentrestant
aquell hort què
pensàvem conrear,
es mor a soles
envoltat de males
herbes i bitxos
desconeguts.

Encara ens puc
sotjar, rutllant
per les tresqueres
del teu poble,
flairant la terra
fumejada, pels
branquillons encesos,
quan els camperols
torraven botifarres
i, llonganisses,
panotxes de blat de
moro, a ple aire.

No ho volia això,
hi varen decidir per
nosaltres,
sense haver de
consultar-nos.  
Viure a pler dels
altres i, no pas a
gust nostre, no en
té cap sentit.  


No hi som...!


Els somnis han
restat escalabrats;
les esperances
empal.lidides,
els somriures,
reduïts a la meitat.

N'hi ha de jorns
què volgués ocupar
espais reblits
pels esperits
saltimbanquis i,
tornar a sentir aquell
ímpuls de la jovenesa. 

Xafigant els codolells
dels viarons se'm
passen les hores
mortes,
destrueixo el què per
mi ja manca de sentit.  
De fet, només m'he
quedat amb el que
crec just i honorable.

Gairebé, qualsevulla
idea preconcebuda
del passat, l'he
desmuntada.
Els conceptes antics,
transmesos
per tradició, els
he reballat a les
escombraries;
tot allò d'inutilitzable
per a la meva ànima
s'ha esfumat.
Fins i tot, Ella,
ha conclòs: què aquest
no n'és el seu indret
per a prosseguir.
N'està força amoïnada,
terriblement esgotada.






Adela Payá i Prats
             😦