FUGIDA..!

FUGIDA..!





Dels arbres
en fan rebrolls
les fulles,
i a la nit, els estels,
s'hi gronxen
a sobre d'elles.

Des del teu balcó
en puc escoltar
les tecles d'un
piano;
surts de tant en tant
a fumar- te una
cigarreta,
i topem de mirades
contra els estels.

Arroso les
dimorfoteques
i, des de lluny em
demanes per elles,
et dic amb quins
noms les he batejades
i, parlant de flors
ens hem fet amics. 

Des de hi fa molts anys
què vivim al mateix 
carrer i, no ens hem 
conegut fins l'arribada 
d'aquest bitxo misteriós.

Em dius què demà
te'n vas al camp,
què sí vull anar-hi  
amb tu, què n'has
contratat vestits
d'invisibiltat.

No puc parar de
fer esclatar el
riure i, des d'a dintre
de la teva balconada
escolto:

 " Una furtiva llàgrima 
de Gaetano Donizetti.

Demà s'esbargirem
amb el joc dels
fantasmes.
Empolainats
de cel.lofana
burlarem els controls
dels gendarmes
i, d'arrapa i fuig,
en collirem fruits
dels arbres...! 







Adela Payá i Prats
             👨‍✈️