Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 17 de març del 2021

A LES MEVES NÉTES..!


 





A LES MEVES NÉTES..!





Espígol a frec de les mans,
l'aire esquitxat de lilà,
els ulls: els atuells
on arreplegar tanta
formosor,
i un perfum que embogeix.

Només hi veig cases
rurals al bell mig de les
serralades i, penso que
tant de bo, en tingués una
per a poder oferir-li-la a les
ninetes del meu cor.


La Mar, nineta llunyana
que viu a les terres del
Sud, gairebé, penombrada,
aombrada entre oliveres.

La Mireia, nineta
vergonyosa, que en
mirar- nos ens gira la seva
careta.

La Júlia un coet en acció,
tot ho investiga fins a la
seva descoberta.

Dos en són de camí i em
lamento de no poder
adelitar- les amb un Palau
de fades enmig de la
Mare Natura.

Espígol a frec de les
mans,
pensaments atordits,
el cor constret,
ell, no hi és, hi va marxar
enfollit, vorejat d'ombres
abatudes.

Abillada de blanc, em
somiava passejant enmig
de moltes florades,
a les meves nétes els
hi mostrava els noms
de cadascuna de les
poncelles, mentre elles
s'enjogassaven amb els
gats, els gossets i
els aucells..

Miro al cel amb tristesa
i em pregunto per què
no hi ets ací amb nosaltres,
per què et van impedir
exercir d'avi amb les teves
nétes...?

Per què et volien tan prompte
de tornada a casa, si encara
en tenies tants projectes
per acomplir...?

Continuen manant de nosaltres
i això ha d'estar errat,
endergues d'un altre costat.

Quan veuen felicitat, ens
arrenquin del terra, en són
reticents a les alegrances.

Planeta Terra, regit per éssers
ignorants, que tot ho volen
cobricelar d'accions funestes.

Quina flaire meravellosa
dels espígols a la gleva,
et sadollen d'eternitats i
de dolceses, de nous mons
en equilibri i harmonia...

Alada de malva, cerco
boscatges verdívols,
on poder ofrenar als
meus, de regals límpids.
Les nenes precisen paratges
purs on poder connectar
amb la Natura.

Ni un trosset de terra
en tenim, només ni que
sigui per respirar, per
contemplar la bellesa i,
per meravellar- nos,
curulles d'abstraccions.!

A les meves nétes,
preciosa Gaia,
les has de guardar
un troç de la teva
esplèndida presència.
No te n'oblidis d'elles.







Adela Payá i Prats
              🌎


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada