PÀGINES DE PAPER..!

 

PÀGINES DE PAPER..!




Pàgines de paper
més brunes que
blanques, un xic
rebregades, les
passava una rere
l'altra, des d'un llibre
que glossava dels
amors penombrats.

No en parlava del
bon amor, que ho feia
dels malaurats.
Explicava com havia
un, o una, d'enfugir-se'n
de cadascun
dels mal tràngols.

La solitud sempre hi
serà la millor companya,
que no pas un ésser
tocat pels llampecs
infernals.

Em venia a la memòria
un home que en conversar
amagava el seu cap,
al mateix temps que
abaixava una maleta
del seu cotxe.

N'era un roig equipatge
què amanyogava un
cor oblidadís;
amb prou feines, se'l podia
escoltar com palpitava.

Les emocions n'eren
constretes en capses
de vímet;
els ulls reflectien senderols
empolsegats,
aombrats per un munt
de xiprers.

Llibres a les mans,
paraules trèmules,
les estimes, emboscades,
els cossos despullats
dels amanyacs.

L'estrany personatge
recollia en petites garjoles:
escapolons d'amorositats,
com si fossin terrossos
de sucre.

Rapinyaire de les volences,
emprenia caminois
per complaure una vanitat
cada vegada, més eixamplada.


Pàgines de paper
llegia des d'un llibre anònim
mentre, ell, penjava
paraules de libèl.lules
des del sostre
i, en feia barquejar fanals
encesos a sobre del
lànguid rierol.







Adela Payá i Prats
             📖