Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 12 de març del 2021

EL QUE MAI NO EN SABRÀS..!


 



Pintura: Oswaldo Guayasamín
                    (1919-1999)






EL QUE MAI NO
EN SABRÀS..!





Mai no en sabràs
com de prolífic hi va ser
el meu ploriqueig.

Ni percebràs la clamor
de les meves llàgrimes,
de les quals una nova
espècie d'arbrissó hi
va néixer.

Dels seus colors no
et parlaré,
de la mateixa manera
que no et diré com
n'era la seva musicalitat,
ni per què ho vaig crear.

Només hi puc esmentar- te
què els Indis amb
aldarulls de tambors
profetitzaven mals
auguris...!

" S'obri la terra, se'n surten
potes de feristeles."

" Cantussejaven veus al
fons dels boscatges."

Mai no en sabràs com el
dolor pot detonar- ne
projectils a dintre del cor,
com de cop i volta,
el cervell, s'hi transformà
en polpa amorejada.

Com s'hi varen despenjar
safirs al voltant dels meus
ulls, blavejant galtes,
nas, orelles, llavis i mentó.

Des d'aleshores que
espurnejo de blaus.

Tothom defugeix
de romandre al meu
costat, inspiro i, remoc
moltes temences.

Qui m'hagués dit què
jugàvem a rodolar pel
laberint,
quan només n'hi havia
una porta d'eixida.

Tu ja fa un temps
què t'hi vas escapolir
de dintre d'ell,
tanmateix, jo, segueixo
fent giravolts.

Mai no en sabràs dels
meus viatges al fons
de la Mare Terra,
de tot allò que en
varen mostrar sense
poder eludir els aücs.

De llavors ençà, que
m'he convertit en una
fontana, rajant a doll.

Hi vas estar faltat de
la compassió,
quan només
et sadollaves per traspassar
els miralls i segrestar
allò que no et pertanyia.

N'ets el que no m'atreveixo
a determinar,
ja ho anunciaven els savis,
però no els volia fer cas,
Ara ja ha quedat ben confirmat.

Has imitat a un esquarterat
avet nadalenc,
addicionant-te boles i més boles,
per tal de relluir de més coloraines
i de més pompositat.

En engegar els llums
a l'entorn del tronc:
explosions de bombetes,
flamarades al bell mig
dels branquillons,
pluja de petites esferes 
virolades.

L'ampul.lositat, llançada
a perdre, mentre de cadascun
dels flocs penjadissos
només han restat cendres
a gavadal.


Mai no en sabràs
com de prolífic hi va ser
el meu ploriqueig..!
Tot ho va enderrocar.





Adela Payá i Prats
           🌻


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada