DESCURANÇA..!

 

DESCURANÇA..!





No em vulguis a la
teva vida,
hi sóc perillosa,
no m'arronso d'espatlles
al davant dels monstres,
els llanço pedruscalls
per a que marxin el més
aviat possible.

No aguantu les enganyifes,
ni els suposats actes
teatrales, al damunt dels
embellits tarimats.

Tampoc m'agraden
les cares de gestos
canviants, al so dels
desafinats gongs,
ni els cossos de vitrall,
què en tocar- los obrin
comportes a una tirallonga
de nans recelosos.

No em vulguis a la
teva vida,
inventaré mons de colors,
amb els quals no et plaurà
viure, perquè no en parlarem
de deports, de política i
menys encara d'economia.

Hi sóc maga, embruixo
als malvats, perquè s'aturen
d'anar magolant als altres,
els en faig beure àpozemes
magistrals, i al moment
cantussegen com eunucs.

No em vulguis a la teva vida,
no hi faig elogis de ningú,
ni aclamo fets d'exclusivitats,
Tothom n'és únic, especial.

Cadascun de nosaltres
hi som herois, pel fet de
romandre en un lloc tan
llunyà dels equilibris i, les
harmonies.

O tal vegada ens van prometre
paradisos inexistents,
que ocultaven al seu interior,
averns candents.

Enduem a sobre els vestits
dels guerrers, posats al nostre antull.
Uns lluiran d'aplaudiments
i una altres de perllongats oblits.

No em vulguis a la teva vida,
quan jo tampoc et vull a la meva,
doncs has trencat el vaivé
d'una lleial amistat.

Has pertorbat el dolç fluir
dels sentiments
i encara no puc comprendre
els motius tan altisonants,
potser, n'estiguin disfressats
per tot allò que llampegueja.

No em vulguis a la
teva vida,
a les butxaques hi amago
un munt de petards
i, en poder, els faré esclatar.





Adela Payá i Prats
            🥁