MOTS REBREGATS..!

 

MOTS REBREGATS..!

Es fa tard em deies
els últims anys,
sempre anaves ofegat.
Tenies pressa per viure
abans de morir.

Aleshores, et delejaves
per sortir de casa,
fins i tot a hores
intempestives.
Et vas fer reticent
a ajocar- te'n a sobre
de coixins flonjos.

Passava els jorns
conduint- te a qualsevol
indret..., Tu t'adelitaves
per enfugir- te'n dels
teus pensaments
més punyents.

A Sevilla, t'hi vaig menar
a risc de qualsevol
esdeveniment maldestre,
et mories de ganes
per conèixer a la Mar,
la teva primera néta.

Un viatge arriscat, però
hi vaig acomplir els
teus desitjos d'avi.
Als teus braços
acolliries la criatura
més bonica.

Es fa tard em deies
els últims anys,
amb un esguard enfonsat
i ben trist, ...Esquivaves
el teu sentir de marbre.

Hi vam recórrer paratges
que abans no t'atreveries
a visitar ni de lluny;
el nostre últim aniversari
de noces, ho vam celebrar
a fora de casa i, a cadascuna
de les energies divines
els hi demanava que et
curessin.

Malgrat els precs i les
súpliques, no va haver- hi
compassió, ni misericòrdia,
te se'n varen endur de
totes totes.

Ha segut un recorregut
esquerp amb un munt
d'entrebancs que tots
alhora hem hagut de guimbar.


Es fa tard em deies
els últims anys,
i ara et dic jo a tu:
es fa prompte encara
per a marxar,
no m'esperis,
dos nets més hi són
a punt d'arribar,
què almenys disposi
del temps adient, per a
poder entrellucar- los.










Adela Payá i Prats
           🎀