ARBUIXELLS A TOCAR DEL CEL.!

 

Pintor: DIMA DMITRIEV
Pintor ruso

ARBUIXELLS A TOCAR
DEL CEL.!






S'enfila la branca
a dintre d'un trau blau.
S'omplin els fulls
de mots cèlics,
mentre una part dels
records,
en són esquitxats
pels aiguabarreigs.

Es fatiga el cos al pas
dels anys, sotmés
a events força desgavellats.
Un vagabundeig de peus
cansats, barrina la
gleva de més i més clots,

Com rebroll d'arbre,
fantasietges un lloc
en connexió amb la terra
i el cel.

Te n'has acolorit de blaus
i, de verds, de bruns
i, de grocs, de carbasses
i, de lilàs.

Necessites un descans,
els teus ulls han esborrat
camins de continuació,
has de detindre't encara
que no t'agradi.

Un incís, un asseure's
instantani, haver de
traspassar-hi  l'astre Sol,
on guarnir- te'n amb els
seus raigs blanquívols.

Mancada de l'energia vital,
t'arrossegues per la
glauca molsa, albirant
les lletres inscrites al sòl
de la Mare Terra.

Amb el transcurs del temps
te n'has anat empetitint
de mica en mica,
ja res no esperes de la
teva existència;
no n'hi ha anhels de cap
tipus;
les esperances s'han
avorrit de tan llarga espera,
els desitjos s'han volalititzat,
l'ànima n'és buida:
una mena de desert,
un pou sec.

Tot el que has experimentat
li ho has retornat a l'Univers,
fins a ressorgir com espurna
novella, però eixe sobresalt,
eixe enrenou, segueix arrelat
al teu esperit.

Voldries un canvi abissal,
tallar- ne cadascú dels negatius
al film,
recrear- te'n amb unes altres
tomes i, poder girar full.

S'enfila l'arbreda sencera
a les aigües de l'empiri,
s'hi està bé en eixe espai,
on tothom sembli més feliç
que ací.

Em plantegen de quedar- me
una llarga estona,
però n'és tant l'ensopiment,
que tan sols en tinc forces
per a contemplar, no pas per
a prendre'n decisions.

L'anouer em ve al rescat,
m'acotxa al seus branquillons,
em cantusseja la cançó
de la Terra i, em gronxa
entre les assuaujades brises.

Ell, renascut de les seves
cendres, afegeix:
" on és aqueixa nena que
llucava d'alegrances a
cada instant. "

Recorda, recorda...!

Quan hi vas entregar la teva joia
a canvi de les tristeses.

Recorda, recorda...!






Adela Payá i Prats
             🌞