VENT DE PONENT..!

 

VENT DE PONENT..!

El vent de ponent
de galtes enrojolades,
bressolava les fràgils
roselles, als camps
primaverencs.

Melodíes sibilants
s'escoltaven als prats,
on les espigues de blat
acaronaven petalines
rubescents,
clapejant- les de groc.

Les oliveres refulgien
de verd exultant,
els raigs solars les havien
esclarides de cromacitats
glauques.

Tu i jo, asseguts a vora
de la barrancada ens miràvem
amb ulls esclatats de llum:
dards de vitrall, en feien diana
al bell mig dels nostres cors.

Quina cosa estranya em faria
esguardar- te com bestiola
espaordida..!

Tantes lloques hi trobava
a l'esclovella que folrava de
nacre la teva essència,
que no gosava a trencar els
teus silencis.

Quantes hores hi vam restar
sota cels candents,
mig endormiscats, sense
apenes parlar- ne de cap cosa..!

Les paraules n'eren aqueixos
itineraris dels llambrecs,
en continu moviment;
rodolíns que s'hi afanyaven per
quedar impresos a sobre
de tots dos plegats.

El vent de ponent,
entre escalfs i dolços
amanyacs assuaujats,
ens duia a contemplar- nos
lleugers, ingràvids,
sense el pes de les nostres
existències,
i va ser en un punt exacte,
concret,
on ens reflectiríem com
al principi del nostre
cop de sageta.

Aleshores, ens delejàvem
per sentir, no pas per xerrar,
n'hi havia com un cansanci
per emprar les paraules, i fins i tot,
gaudiríem per fluir en la mudesa.

Tot ho deixaríem córrer,
hi vam perdre l'interès per
desvetllar els secrets que
ens assotaven,
els emplaçarien per a que
rellisquessin
enmig de la brisa,
i sabíem que arribaria
el jorn on hauríem
d'emmirallar- nos un a dintre
de l'altre.

No n'hi havia pressa,
no calia enterbolir el precís instant
pels aldarulls eixordadors,
instava l'assossec, la pau,
l'abandonar- se al moment,
no forçar res,
cada esdeveniment requeriria
del seu raconet i del seu
rellotge per a manifestar- se'n.

Però el que ens va embolcallar
ens traspuaria per sempre.
Tu, et vas allargassar
de mutismes,
doncs la teva malaltia et va fer
mudar de testerola i, el qui
t'hi habitava, n'era un altre,
al qual desconeixia
 
Hi vas emprendre el teu viatge
amb els calaixos plens de
amagatalls,
i ja per tostemps
ens esgarriaríem sense cap
possibilitat de retrobança.

Ens vam dividir amb
arrencament de fletxes.
Cupidell hi va venir en un vent
de Zèfir a recollir-ne
cadascuna de les nostres
corbades fletxes.





Adela Payá i Prats
            🎭