UN JORN VENTÓS..!

 

John William Waterhouse

        (1849-1917)

UN JORN VENTÓS..!

Al bell mig de l'èter
dringuen els cascavells
al ritme de les florades
fent rodolar les seves
faldilles amb farbalans.

Xiulen els ventíjols,
dobleguen els branquillons
i el fullatge, remenen
pètals de colors,
folrant catifes a sobre
dels prats.

La vall n'és un vaivé
d'onades multicolors;
tot s'hi fa fugisser en eixa
ànsia per envolar- se'n,
o ben bé per arranar- se'n.

Remolins de fullam i
de polsim omplin els
espais naturals d'una
gleva en expansió.

Enllà, assegut al rocam,
un donyet d'espurnes àuries
dirigeix el concert de
les poncelles dansaires.

Un salm místic
es dessagana
en veus rogalloses,
s'eleva als emblavits
firmaments,
on amb solfejades porpres
es plau per inscriure'n
pentagramas de
notes compassades.

Tanta vida en exaltació
i una constant obsessió
per obligar- nos
a arrencar- nos
del contacte amb la
Mare Natura.

Tombegen aldarulls de
picarols;
vorejada d'escumes nívies
hi puc tocar la volta del cel,
on enllà m'abstrec de tant
d'assossec.

Resto en suspensió com
els núvols vagabunds i, em
sento tan encalmada
que em delejo per romandre
així, en estat al.lucinant,
la meva ànima ja no percep
l'angoixa ni el sofriment.

Haver de carregar els neulers
a sobre d'un munt d'ànimes
en patiment n'és cosa aberrant,
de la mateixa manera que
haver de justificar el sofriment
per tal de no voler moure
ni un dit.

Al bell mig de l'èter
dringuen els esquellerincs;
graonades de batalls
disposats en horitzontal
on a poc a poc
els grimpo, l'un darrere
de l'altre, fent una mena
de composició musical.

Uns immensos braços
m'arrepleguen i em diuen:
Amunt o avall...?

Amunt, sempre més cap amunt...!

Ara enduc ales,
m'hi apropo a les flors
i puc escoltar les seves
riallades,
les seves queixes
en ser assotades pels oreigs.

Parlo amb les ventúries
els hi demano que es calmin
que a tot el que està brollant
li'n produeixen dolences.

Què es converteixen en
bufits més assuaujats,
i aleshores, es detenen
en brufolar tan feroçment.

La vall entre muntanyes
s'ha tranquil.litzat,
es respira una pau inexplicable,
els aucells novament
emprenen els seus refilets,
i jo segueixo aixecant
el vol molt més amunt
del que em pensava.

Començo a saber el significat
de la llibertat..!







Adela Payá i Prats
              🧚‍♂️