PA D'ÀNGEL...!

 

PA D'ÀNGEL...!





Celebrem un día
nuvolat, nevat,
on als cims de les
muntanyes
les núvies s'han abillat
de blanc setí.

Tu, amb jupetí distinguit
t'has abocat a les
balconades del firmament,
et lleves a càmera lenta
el teu barret de plomes
eixalbades.

Sembles feliç,
amb regust de pa
d'àngel  i, de sobte,
em llances
flocs de neu amb
formes de flors.
Rodolen amb faldilles
ampul.loses, fent
giravolts de seguit.

Lilàs i més lilàs,
les meves poncelles
predilectes,
què tenyides de
nacre han arribat
a empolvorar la
glauca gespa..

Poemes nivis,
m'escrius
des de les
arestes dels
teus llavis molsuts,
blanquívoles lletres
al tapís blau del cel
refulgeixen
de sinuositats.

Ballo al compás
de les volves caient,
davallades
en eixe despreniment
lent i pausat
que fan l'efecte
de raure suspeses
enmig del no res.

Has colpejat els cristalls
amb els artells de les
suggestives mans i,
en obrir els finestrals:
besades d'albor
n'he rebut al voltant
del meu cos.

Vingut des dels espais
eteris, t'has expandit
a dintre de la llar. Has
voleiat d'invisibilitats
cadascuna de les
raconades.

Els arbres per tu estimats
t'acompanyaven, i
dolçament en feien
trontollar el fullam,
component sons jamai
no creats.

Mai no n'havia escoltat
una música tan encisadora,
tan embadalidora,
amb fragàncies de nards.

Festegem el teu jorn
que durant tants anys
t'has perdut,
però avui han consentit
que poguessis vagabundejar
per les estances de la
casa amb vels de cel.lofana.






Adela Payá i Prats
             👼