POESIA HI VAS SER TU..!

 

POESIA HI VAS SER TU..!

Poesia hi vas ser tu
en fer- te present a
la meva vida, quan només
en teníem disset anys.

Sabia que el nostre camí
es faria un, en el transcurs
dels anys,
perquè el temps
què ens van separar, seria
el que ens arrauliria per
tostemps.

Poesia hi va ser el trosset
de terra, què ens embolcallaria
d'oliveres, de magraners,
d'ametllers i d'una munió
d'ocells cantaires i nins
traginant al nostre voltant.

Les florades i les papallones
com les fontanelles, sempre
en donarien testimoni de
la nostra aliança.
La Mare Terra ens custodiava
a tothora.

Poesia hi vas ser tu,
fins i tot, en els moments
més tràgics i complicats;
la mateixa vida em faria
comprendre que tot podia
finir amb un lleu parpelleig.

I així ocorregué, quan de
sobte, aparegueren els
guerrers de les temences.

Malgrat els greus embats,
ens vam curullar d'alguns anys
feliços i d'uns altres, esquitxats
d'asprívoles ascles.

Arrossegat pels efluvis cèlics
ens deixaries a l'abast
preguntes, entre les quals,
indagar el significat dels obviats.

Poesia hi vas ser tu
en tot moment,
al complaure't per junyir
les nostres vides,
tot i que, hi van restar
llacunes per desenterbolir.

Amb el cistell dels
interrogants, cada any li'n
llanço a l'empiri un d'aquests
corbats bastonets,
per si de cas, hi trobo
alguna resposta escaient.

Al llibre de poemes, de tots
dos plegats, grimpaven
les moixaines amb les
tristeses, les alegrances
amb les querelles, les
llàgrimes amb els somriures.

Tot n'era un aiguabarreig de
sentiments contraposats, però
s'estimàvem malgrat la dualitat.

Hi vam encarrellar un reguitzell
de fils acolorits, que assolirien
un formós brocat...Les belles
estrofes d'amor, refulgirien amb
els colors de l'Arc Iris.






Adela Payá i Prats
              💜