COMPONENT- ME..!

 

COMPONENT- ME..!




Quina importància
hi pugui tenir el que
pensi o senti, sí
tu, cautelosament,
te n'has posat les
sabates d'encaminar- te
cap enrere.

A passes silencioses,
te n'has anat allunyant
sigilosamente,
escarser de paraules
i, d'accions.

Amb el vestit de flors
has marxat al jardí botànic
dels sospirs, on gairebé
tothom s'exhibeix
com floració exòtica.

Des del teu globus
t'has enlairat envers
els viarons cèlics,
acompanyat pels
peluixos acolorits.

Abandonament dels
sentiments inaugurats
a l'impluvi de la llar,
on les gotes de pluja
amb rabiüda constància,
els han dissolt.

Quina importància
hi pugui tenir el que
pensi o senti, sí ja
descaradament, n'has
fet obviats de tot allò
que ens va junyir.

N'has fet els ulls
grossos, vers el que
no et plaïa,
i encara que el
tempanell
n'era ple d'algunes
esquerdes,
has consentit
que s'hi fessin més
i més amples.

Del barret màgic
que duus a sobre de la
testerola, se'n surten
idees, imatges,
pensaments estranys,
que t'han espentat
a esborrallar el que
per tu no n'era de
convenient.

Potser, les persones
per alguns, llueixen
com quincalla o com
oripell...com bijuteria,
la qual poder llançar-la
als contenidors de
les escombreries.


En aquest moment
hi sóc fora
de la teva ment,
esclafada contra una
escrostonada paret,
on s'està la mar de bé.

A hores d'ara, rac
a fora d'una cassola,
on el líquid d'ebullició
no se sabía exactament
a quina cosa forana
podria haver- ne pertanyut.

Quina importància
hi pugui tenir el que
pensi o senti,
sí ja veus, que mai
no hi vaig significar
res a la teva vida.

Cap obligació ni
submissió,
millor la veritat,
per molt crua que hi sigui,
així doncs, ella, ens
farà fugir dels éssers
acostumats als fingiments
i a les compulsions.


S'està còmode al mur
de les veritats...!






Adela Payá i Prats
            🌷