"Recorda, qualsevol pot
estimar- te quan brilli el Sol.
En temps de turmentes, te n'adonaràs de qui realment t'estima i qui no."
Quan arribi aquest jorn
dissabte, 30 de juliol del 2022
EN QUIN LLOC COINCIDIREM.?
EN QUIN LLOC COINCIDIREM.?
Em passejo a vora de mar
on en faig recull de florades
blanquinoses.
Sota un Sol de calèndules
agraeixo aquesta acollença.
Les mans hi són buides de
la teva escalfor,
rauen càlidament en solitud,
doncs l'amor abillat de guerrer
s'ha traslladat a unes
altres esferes terràqüies.
Esquitxos d'aigua salabrosa
maquillen el meu rostre
i, sense cap rumb em deixo
anar per sobre del sabulós.
L'amic marí, hi ha restat
amorrallat a la seva llar de
fusta i calç,
tancat i barrat, s'ha convertit
en un presoner marítim.
Li escric cançons i versos
de dolçor, però ell, hi és
a l'estança on res no li arriba.
No sé com m'ho faré per
a retrobar-lo.
Camejo un munt de platges,
per assabentar- me'n si alguna
d'elles pugui fer- me escoltets
d'on hi és el meu amic extraviat.
El Sol s'hi amaga a poc a poc
arrecerant aigües de plom,
el cos es gela i, com abrigall
tan sols disposo d'una tovallola.
No l'he enxampat i, aleshores
he de cranquejar durant almenys
tres hores al dessota d'una nit
perlada, on els estellicons hi
juguen a fer-ne tomballons al
damunt de l'oceà.
T'empaito des de fa temps i,
tan sols assoleixo trossets de
la teva obaga, difuminant- s'hi
per tot arreu. N'ets com una
estrella de mar amb molts
braços creixents.
Romans enforinyat en llocs
apartats, on algú em distreu
amb senyals confosos i
distorsionats. No et trobo.!
N'és tanta la gaubança per
coincidir-hi amb tu, que penso
que no n'hi haurà temps per
alenar un allargassat sospir
de felicitat.
Adela Payá i Prats
🌞
Pintura: 1.- Robert Hagan
FRACTALS
Una fractal
N'és un objecte matemàtic de gran
complexitat defiinit per algorismes simples.
Les fractals van ser estudiades
llargament per Benoît Mandelbrot i el terme fractal va ser implantat per ell gràcies al seu llibre
llargament per Benoît Mandelbrot i el terme fractal va ser implantat per ell gràcies al seu llibre
"Els objectes fractals."
El terme fractal es va crear a partir de l'arrel llatina fractus 'trencat, fracturat, irregular'.
🦋
dijous, 28 de juliol del 2022
AMIGUES PAPALLONES
AMIGUES PAPALLONES
Papallones blanques
i, groguinoses passegen
arran meu,
entre flors i esbarzers
s'hi fiquen,
detenint el seu voleteig
per uns segons.
Els camins en són farcits
de les fulles resseques
dels pins, que cruixen
en xafigar- les, al compàs
dels carrisqueigs
eixordadors, de les cigales.
De la font a l'inici d'un
viaró, ni una gota d'aigua
cau, ara que hi som tan
assedegats i, el Sol ens
cobreix amb flassades
envermellides.
Ja han deixat de criar
estruços, cap ni un, no
s'hi veu, però la flaire
d'excrements encara
continua i, un gos
impertinent amb els
seus lladrucs, ens fa
retirar- nos d'aqueix lloc.
La serra n'és mig
abandonada,
cap guardabosc muntaner
es pren l'interès
per netejar- la dels
seus rostolls. Haurem
d'instaurar conjurs per
a que el foc no s'hi instal.li
a sobre dels penyals.
Papallones jaspiades de
molts colors, revoletegen
a frec dels matolls;
els ulls en albirar- les,
es tenyeixen d'una munió
de pigments i, transmeteixen
tanta harmonia, què s'hi
fa costós no seguir- les
amb un esguard embadalit.
El astre Sol, caldeja amb
fogositat a qualsevulla
criatura a la natura;
s'ha empolainat de brimarades
enrojolades, i al voltant
de la seva testerola hi duu
un barret emplenat de
forats, per on se'n surten
llengues de maledicència.
Darrere d'una gruixuda fulla,
vagareja l'ombra d'una
voliaina, potser cerqui el
parèntesi a una escurçada
existència, i en grapejar- la
romania com lepidòpter
momificat.
Adela Payá i Prats
🦋
Fotografia: Melanie Huff
ALFRED KUBIN
ALFRED KUBIN
(1877-1959)
Nom artístic:
d'Alfred Leopold Isidor Kubin va ser un escriptor i il·lustrador expressionista austríac, descendent d'ancestres txecs.
Naixement: 10 d’abril de 1877, Litoměřice, Txèquia
Defunció: 20 d’agost de 1959, Wernstein am Inn, Àustria.
🌷
dijous, 21 de juliol del 2022
HI SOM A L'INFRAMÓN
HI SOM A L'INFRAMÓN
Has restat assegut
a sobre del selló
de vímet;
amb ulls closos
reverberes, al dessota
de l'esplendorós anouer.
Dorms plàcidament
somnis de Sol i d'atzur,
l'heura t'acompanya,
arrapada al mur
emblanquinat.
En apropar- me, un gat
de pelatge grisós
jeia còmodamente a la
cadira de braços, on feia
un instant tu romanies
ben adormit.
T'han embruixat..?
Li parlo al felí, i rumrumeja.
Res a fer, i algú em recorda
que tu ja no hi ets a la
Terra, com tampoc creix
l'heura i, a la noguera
la varen xerraquejar, com
ara jo, ja no en tinc dret
per xafigar la gleva, d'aquesta
casa de la meva infantesa.
Quan t'esguardava i em
ficava als teus somniegs,
envoltats tots ells de rosers
de molts colors, afegies:
Us han desposseït dels
bancals que n'eren meus i
vostres;
us han estafat i, a mi també,
ara que cap cosa no puc
arranjar, endintre d'un cos
transparent.
I em sento incapaç de
descansar, sabent
el què sé...No ha hagut
justícia ni compassió.
Tantes traïcions, s'han fet
evidents, des que en vaig morir.
I vosaltres, la meva família,
heu segut doblement ferits.
A l'animalet l'he acaronat
dolçament, i entre les meves
mans, de cop i volta,
s'ha dissolt,... Ha desaparegut.!
En descloure els ulls
em trobava ajaçada al bell
mig de la serra, sense cap
bestiola, ni trona, ni arbredes,
ni company de la vida.
Ataüllava un camp de blat
jaspiat d'envermellides
roselles.
Des de les alçades, un núvol
amb figura humana em
llançava flors de gesmil,
i un petó de turquí, s'ha
quedat imprès a sobre
d'una de les meves galtes.
Al davant del mirall,
contemplo la forma
de la besada,
n'és gran i, de color blavenca,
He intentat esborrar- la
amb sabó i amb qualsevol
antisèptic i no n'hi ha
manera de llevar- me-la.
Tot em diu, que vagabundejo
entre dues dimensions:
la de la realitat insultant,
i, la de la irrealitat possible.
Aquesta desconsideració
pels éssers de la Terra n'és
humiliant, fastigosament
repugnant.
Em pregunto quan
m'extreuré de dintre meu
aquest regust aspre i amarg,
que em produeix la
nefasta existència.
No mereixíem tantes dolences,
no vàrem ser creats per
a rebre un caramull de
maltractaments i d'esbatussades.
Continuem passejant a sobre
dels fils de les teranyines,
emboscats en cada lloc de les
xàvegues, mentre un immens
aràcnid s'hi apropa amb
intenció d'afartar- se'n.
Aquesta trista vida, ens invita
a fugir de seguit, una i altra
vegada, fins a fer- nos coincidents
amb els quelícers del monstruós
insect....Aleshores: RIP
Descansem en pau, i que
se'ns permeti trobar- ne un
paratge reblit d'amor i saviesa.
No cometem l'equívoc de renéixer
a sobre d'un planeta ataquinat
de moltes espècies de diablots.
Ens havien informat d'això abans
de reencarnar ací al planeta Terra.?
Adela Payá i Prats
🌷
Pintures: 1.-Eduardo Henrique Silva
ANTONIO MACHADO
ANTONIO MACHADO
(1875-1939)
<MI BUFÓN>
El demonio de mis sueños
ríe con sus labios rojos,
sus negros y vivos ojos,
sus dientes finos, pequeños.
Y jovial y picaresco
se lanza a un baile grotesco,
luciendo el cuerpo deforme
y su enorme joroba.
Es feo y barbudo,
y chiquitín y panzudo.
Yo no sé por qué razón,
de mi tragedia, bufón,
te ríes... Mas tú eres vivo
por tu danzar sin motivo.
Antonio Machado
💎💎💎
Pintures: 1.- Jean Fouquet
2.-Robert Lillie
3.-William Merritt Chase
💎💎💎
< EL MEU BUFÓ>
El dimoni dels meus somnis
riu amb els seus llavis rojos,
els seus negres i vius ulls,
les seves dents fines, petitones.
I jocós i picaresc
es llança a un ball grotesc,
lluint el cos guerxo
i la seva immensa gepa.
És lleig i barbut,
i menudet i panxut.
Jo no sé perquè raó,
de la meva tragèdia, bufó,
t'enrioles...Més tu n'ets viu
pel teu dansar sens motiu.
Antonio Machado
🥳
dimecres, 20 de juliol del 2022
VIRGINIA WOLF
VIRGINIA WOOLF
(1882-1941)
"El amor forma nudos; el amor los deshace brutalmente. Yo he sido anudado; y he sido deshecho."
" L'amor basteix nusos; l'amor els desfà brutalment. Jo he segut nuat; i he segut desamarrat."
—Las Olas, Virginia Woolf.
💎💎💎
«El amor es una ilusión, una historia que una construye en su mente, consciente todo el tiempo de que no es verdad, y por eso pone cuidado en no destruir la ilusión».
" L'amor n'és una il.lusió, una història que una construeix en la seva ment, conscient tot el temps de que no és veritat, i per això posa cura en no destrossar l'il.lusió."
Virginia Wolf
💔
Pintures: 1 i 2 .- Vincent Van Gogh
3.- Edward Hopper,
dimarts, 19 de juliol del 2022
UNA PETITA HISTÒRIA
UNA PETITA HISTÒRIA
Un davantal tacat,
el perol al foc,
les hortalisses ben
tallades,
i la dona plora
consternada,
per una mala notícia.
No s'hi pot creure què
entre tanta beutat a
la Natura,
el seu company acaramulli
a dintre del seu cervell
entitats malignes.
Sí pogués substituir
aquells fongs estranys,
per flors beneïdes,
tal vegada tot aniria
d'allò mes bé.
Un pom de gesmils
haguessin bastit
el seu guaridor efecte.
El brou comença la
seva ebullició, la muller
abaixa la flama,
es lleva el mandil, i
s'hi aboca en direcció
a l'hospital.
El metge parla amb ella:
res a fer, tocs de flabiols..!
Els invasors són molt
perillosos, han pres
el cervell del seu estimat
com la seva muralla
de defensa.
Dies tràgics, on un ésser
a soles, n'hi haurà de clissar
una mort silenciosa
i, a més a més, invalidant.
Cinc anys d'angúnia, on
s'ha de contemplar a foc
lent, com un ésser volgut
es mor a poc a poc.
Una, de les pitjors tortures,
que se li pot encomanar
a qui sigui.
Una terrible mancança de
compassió per part de
les Energies de la Creació,
que fins i tot, la conviden
a desitjar- se a si mateixa una mort
cuitada, sense contemplacions.
Després, n'haurà de continuar
vivint amb una ànima foradada,
desconfiant de gairebé tot.
Si la crueltat més desconsiderada
s'acarnissa així d'una criatura,
què es por esperar a la vida.?
Què sentit pot tenir-ne tant
de desgavell i desequilibri.?
Res, res, absolutament res ..!
I malgrat això, s'ha de seguir
alenant amb moltes llàgrimes
revestint-nos d'abillament.
No n'hi ha consol..!
No n'hi ha bàlsam curatiu
en sotjar un gavadal de
bestieses, d'ignominies,
de deshonor, de vulnerabilitat
davant de la massacrada
dignitat.
I s'ha de sobreviure perquè sí,
perquè s'han capficat en que ella
la dona afligida, camegi
més del que pugui,
encara que no li agradi.
" Déu estreny pero no ofega."
Una dita ben popular però que
en aquest cas:
Déu la va ofegar i la va estrènyer.
Tota regla en té les seves
excepcions.
Tu, preciosa i dolguda femella,
has dissenyat formes
i maneres de enfugir- te des
d'on t'estàs, has dit <no>
a un sense fi de coses,
n'ets un cigne negre que capbussa
el seu cap, per a no tornar- lo
a treure de dintre de l'aigua.
A sobre del llac, cap cigne
blanc, s'ha apropat per tirar- te
un cop de mà.
La teva congoixa els allunya
del teu costat.
Has de prosseguir, tanmateix
et pessi, bé amb dolença,
o amb resignació, però ho
has de fer....No inventis tretes
per a llevar- te'n del mig.
N'és cert, en cap moment
no et demanaren permís,
i, varen canviar la teva vida
de dalt a baix...Poc els va
importar el que sentires.
L'Univers, el Cosmos, també
en fa explosions d'estels.
T'han esquinçat tants somnis,
tants projectes de vida,
tantes il.lusions i, aleshores,
s'atreveixen a esmentar- te que
n'havies d'aprendre la lliçó del
despreniment.
Després d'haver estat junts durant
trenta anys...com ha de ser allò
de desarrapar- se'n d'una ànima
amb la qual s'ha conviscut tant
de temps, ...Com es farà això?
S'uneixen les ànimes per a més
tard i brutalment desglossar- les
i campi qui pugui.
Quantes brutalitats..!
Ens han triat als qui residim
al planeta Terra un estil de vida:
criminal, obsolet, desconsiderat,
terrorista, atroç, bàrbar i
desprovist de tendreses envers
els éssers humans.
En cap moment ens han
tingut en compte.
Tristement trist i pertorbador.
Ara mateix, la muller
ha vessat el brou a sobre
dels cossiols.
S'ha rapat el cap i s'ha sargit
un vestit amb fulles de col
arrissada.
S'ha dirigit amb maraques
a la mà, fent- les sonar,
a ballar a l'entorn
d'una olivera màgica i, en
farà una tirallonga de conjurs
per a excloure cadascuna
de les malalties instaurades
a la Terra.
Des d'on m'estic la veig
dansar sens folgança,
Ja plogui o troni, o nevi.
Ho assolirà...?
Adela Payá i Prats
😭
Subscriure's a:
Missatges (Atom)