UNA FORTA SOTRAGADA

 

UNA FORTA SOTRAGADA

Aquell cruixir de llavis
entreobrint- s'hi:
suaument, dolçament;
aquell embruix
de mans estrenyent- se
amb feresa, on els dits
premerien perles cantaires.

Un gong simultàniament
percudiria les melodioses
notes musicals,
donant- ne pas a una
invitació d'immersió
al fons de les ànimes.

Les aigües anímiques
esclarides i cristal.lines,
a pler i amb delit,
encabides als rierols
i, als oceans,
als firmaments i als cimalls,
on escridassarien, enllà, a
les formoses nimfes:
les hespèrides.

Un ràpid avançar i, un
calmós retrocedir,
envoltat d'un entranyable
i molsut amanyac,
s'hi debatiria entre els
conjugats silencis i,
les somortes paraules,
entre les guspires i els
mormoleigs.

Cobejats tots dos endintre
d'un ou de bedoll:
pendulats dels esprimatxats
branquillons:
com una <betula pendula>,
dringarien entre la fullaraca
per les enutjades rufagades.

La por tremolosa, de mica
en mica, s'instauraria
en sentir- se colpejada
pels assots dels oracles
fadats i, fetillats..


Els entristits amants:
desallotjats, foragitats,
de llur bessó, espillat,
arrencats a la força,
estiregassats dels seus
tentacles amorosits,
s'escindirien en un parell
de criatures isolades.

La batzegada dels
enfurismats oratjols
els llançaria als abismes i,
rebrostarien com fruits
assilvestrats;
els carrolls els beneirien
de dalt a baix, amb el
líquid dolç i melós.
Les pomes d'or, denegades,
no els obsequiarien amb
el regal de l'eternitat.

Cerimònia d'abraçaments
que s'hi delectarien
per emular d'igual manera
als esplendorosos
plomatges de les àligues.

Obsessió per perdre's al
bell mig de la immensitat i,
esllavissar- se'n a sobre de les
barrancades i, de les gorges.
El turment n'era tal, què
els emmenaria i revifaria
la seva audàcia adormida.

Eclosió de les querences
en espurnes centellejant.
Arbredes de lluminàries
resplendint en garlandes
de colors;
florades manifestant- se
com elegants flabells,
bellugant- se al compàs
dels ventíjols;
però els enamorats
romanien:
desarrelats, extorquits,
desarrapats, amb els
seus fanals esmorteïts.
Cadascú, n'era hoste de
la seva pròpia solitud.

Descàrrega de pluges
incessants,
canonada de llàgrimes
agredolces, què de la gleva
en farien rellucs les
cridaneres anemones.




Adela Payá i Prats
            💞




Pintures: 1.- Remedios Varo
                 2.- Goya, " Venus i Adonis"
                 3.- Betula Pendula
                 4.-Anemones
                 5.- Sir Edward Burne-Jones