CRISPETES D'AMOR
ESCLAFEIXEN.
El teu cant l'he
escoltat a la refiladissa
dels ocells rodamons;
les teves paraules
tendrívoles, han davallat
en esquitxos de gotim
plujós i,
uns gladiols dansarins
m'esmenten que se
m'ofereixen com regals
de l'afanosa gleva.
He gaudit de sotjar
una mar que
parlava mots de turquí i
d'albor, on al bell mig
d'ells: poemes amorosits
relliscaven a sobre de
la meva pell salabrosa.
Andarejava al damunt
del sabulós, tota mullada,
i, des del cel: borles de
coloraines, eixugaven el
meu cos.
Ganyotes enduia
l'oratjol, que dolçament
amanyagava el meu sentir.
Hi ets per tot arreu,
m'acompanyes com
obaga lletosa,
et cargoles com
trèmul sospir,
i has afegit al meu
vagabundeig, solfejades
i, murmuris escorredissos.
Flors de sal hi duc a les
mans, que l'astre Sol
se les beu amb celeritat;
dibuixos de pètals blancs
recorren els meus palmells,
que a frec d'un roquissar
han obert comportes
amagadisses.
Enllà, a tu, t'he trobat
amb els braços ben oberts
i, amb un somriure
esbatanat que s'eternitzava
entre cotonoses nuvolades.
Has restat tostemps
ocultat,
esperant ser-ne rescatat
des de la més perllongada
obscuritat;
del teu cor rebrosten
filaments platejats, que
que s'enjoven
amb els meus enfilalls.
Ara que la llum ha penetrat
a l'interior de la teva
ànima, no entens com has
consentit viure estretament
a l'interior de la teva closca
de nacre.
Som dos, els qui camegem
en aquest paratge de verds,
de bruns, i de blaus,
talment entropessats
al davant dels miralls de pedra,
on en reflectir- nos, ens hem
adonat de tots els llaços
que s'ens entrecreuaven.
Adela Payá i Prats
🌊
Pnntura: 1.- Ron Hicks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada