TERRÍCOLES, DEGRADATS
Pensava que veníem
a la Terra, a fer- ne
programes de vida,
no pas de mort.
Què arribàvem amb
el goig d'evolucionar,
no pas de cranquejar.
Mai hagués imaginat
trobar- me amb éssers
foscos, els quals anhelen
el pitjor per al planeta
i pels éssers vius.
Recreen a tothora, la
manera de llevar- se'n
del mig a un munt
d'éssers humans.
Fins i tot trafiquen
amb ells al llarg del
Cosmos.
Tampoc barrinava que
ens prepararien escenaris
funests, on ataüllar
òbits des del matí fins
l'hora foscant.
Indignant la mancança de
respecte envers tots
nosaltres.
El pitjor i més atroç
n'és el sacrifici precipitat
de més i més criatures.
Vivim l'horror més caníbal
i gairebé ningú no es mou
ni es commou.
Indiferència brutal per part
dels qui s'anomenen
< bones persones>
que tant els en fa que morin
els nadons i els infants.
Les energies de la creació
parlen de nous plans,
però mentrestant ací
s'hi estem davant de
l'espectacle de la por
i, del genocidi consumat.
Inoculaciones de més
i, més tòxics;
població emmalaltida
i escabetxada...
Els dies els tenim comptats,
les Moires ballen contentes
a l'entorn cadavèric.
L'excés de treball les té
ben enfeinades.
Per altre costat, els obscurs
s'hi nodreixen dels
despreniments negatius
que tants humans projecten
des de les seves còrpores.
Pensava que veníem
a la Terra, a exalçar- nos
de gaubances i de joies.
Ignorava que hi som a
mans dels diablots;
tot el planeta n'és reblit
de moltes formes de
diantres.
Aquest patiment que
no cessa, que no vol
aturar- se en cap moment,
n'és desmesurat.
Quin esperpent més
grotesc i denigrant
i ningú no vol
adonar- se'n de res.
La indefensió n'és
abismal al davant
dels jutges, metges
i periodistes,
pagats de sotamà
la gran majoria,
que han optat
pels diners i, no pas per
la continuació del
gènere humà.
El meu cor ara mateix
rau esgarrat,
l'ànima n'és un mirall
trencaclosques,
el cos fa tentines, i
el meu estel cada vegada
n'és més a prop.
Adela Payá i Prats
⭐
Pintures: El Bosco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada