AMIGUES PAPALLONES
Papallones blanques
i, groguinoses passegen
arran meu,
entre flors i esbarzers
s'hi fiquen,
detenint el seu voleteig
per uns segons.
Els camins en són farcits
de les fulles resseques
dels pins, que cruixen
en xafigar- les, al compàs
dels carrisqueigs
eixordadors, de les cigales.
De la font a l'inici d'un
viaró, ni una gota d'aigua
cau, ara que hi som tan
assedegats i, el Sol ens
cobreix amb flassades
envermellides.
Ja han deixat de criar
estruços, cap ni un, no
s'hi veu, però la flaire
d'excrements encara
continua i, un gos
impertinent amb els
seus lladrucs, ens fa
retirar- nos d'aqueix lloc.
La serra n'és mig
abandonada,
cap guardabosc muntaner
es pren l'interès
per netejar- la dels
seus rostolls. Haurem
d'instaurar conjurs per
a que el foc no s'hi instal.li
a sobre dels penyals.
Papallones jaspiades de
molts colors, revoletegen
a frec dels matolls;
els ulls en albirar- les,
es tenyeixen d'una munió
de pigments i, transmeteixen
tanta harmonia, què s'hi
fa costós no seguir- les
amb un esguard embadalit.
El astre Sol, caldeja amb
fogositat a qualsevulla
criatura a la natura;
s'ha empolainat de brimarades
enrojolades, i al voltant
de la seva testerola hi duu
un barret emplenat de
forats, per on se'n surten
llengues de maledicència.
Darrere d'una gruixuda fulla,
vagareja l'ombra d'una
voliaina, potser cerqui el
parèntesi a una escurçada
existència, i en grapejar- la
romania com lepidòpter
momificat.
Adela Payá i Prats
🦋
Fotografia: Melanie Huff
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada