DOS ESTELS FUGAÇOS
Gira-sols al marge
de la bassa.
Els espais esgrogueïts
enllumenen els ulls,
esclarissen l'entorn.
A la llunyania, el nen
juga amb corcers de
cartró, mira per les
vidrieres, des d'on enllà
ataülla a la nina groga.
I es parlen amb mots
d'airines, tots dos plegats,
anhelen esbargir- se'n
al bell mig dels paratges.
Ell, cavalca a sobre de
flors groguinoses
mentre ella, arranca
pipes, les esclosca i les
ofereix als pardalets.
El nen fa un avió de paper
que llança amb força,
tot inscrit de paraules,
on a la nena li senyala
un indret per a trobar- se'n.
Ella li diu que si, amb una
bengala encesa a la mà.
S'acomoda el vestit i
els cabells, i es dirigeix
al lloc acordat.
En ser- ne un al davant
de l'altre, no saben que
dir- se, apenes conversen
però s'hi senten acompanyats.
Día rere dia, s'hi reuneixen
al mateix paratge d'oliveres
prenyat, s'asseuen sota
l'arbreda més gruixuda o
a sobre del brancam
i contemplen els cels.
S'arrauleixen en escoltar
la piuladissa dels ocells,
i aleshores, s'atreveixen a
vocalizar els seus noms.
De llavors ençà, que no
han parat de recrear
garlandes de mots
concatenats.
S'han batejat de noms
inventats al seu antull.
Ell, s'ha posat de nom:
<ocellet pica- soques>,
i , ella, <pet de frare>, que n'és
com una flor de calèndula.
De branquilló a branquilló
taral.legen els seus
sobrenoms, i així de mica
en mica, van esclafint les
seves riolades.
Una cigonya a les alçades
sosté des del seu bec
dues criatures embolcallades
de domàs. De l'arbreda hi
agafa els dos esperits
escapolits des dels firmaments.
A cada portell de cases veïnes,
arropats en cistells de vímet,
dos nadons ploriquegen.
Al cloquell del poble:
repiqueteigs de campanades
anuncien l'arribada dels
dos criançons.
Adela Payá i Prats
🥳🥳
Pintures: Anna Silivonchik
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada