UN ALENAR ESCAPÇAT

 

UN ALENAR ESCAPÇAT

Els enemics de l'amor,

enllà, on albiren guspires

amorosides,

s'hi capfiquen per posar- ne

un gavadal de paranys.

Dissenyen gàbies fetes

a la mida dels seus

presoners.

Inventen noves malalties

per a escurçar els espurneigs

amorosits.

Insereixen llambrots què en

obrir- se, devoren qualsevol

tipus d'energies malaltisses.

Es sadollen de malignitats.

De vegades, es confonen

i es nodreixen també

de partícules benèvoles,

aleshores, comencen a

trasmudar- se'n en entitats

més afables i altruistes.

Els destructors de vida, hi

són en contra de la Creació,

han renegat de la seva essència

lumínica i, han de cercar

criatures de llum, per tal

d'endrapar- se'n d'elles,

i mantenir- se'n en una

continuada i allargassada

existència, a costa

d'esquinçar les nostres.

A la sala d'estar a l'entorn

de les prestatgeries,

sempre a les nits, s'hi acomoda

un ésser fosc, que no

para de fer- ne cruixir la

blanca fusta.

Crik- crak; crik- crak

Per a defendre'm d'ell

ha après a recobrir- me'n

d'un escut protector,

i tot i així, s'enjogassa per

estripar- me la meva

cuirassa.

Aquesta Terra, tan poblada

de qualsevulla essència vital

ens duu de cap,

hi som acompanyats per

tot tipus d'ens estranys,

sense comptar amb els

esperits esgarriats i, els

d'uns altres,

que s'esbargeixen

amb els jocs de les

invisibilitats.

Els enemics de l'amor

detesten qualsevol demostració

de tendreses,

en sotjar amanyacs i moixanetes

estenen els seus alots

obscurits i, s'embolcallen

de dalt a baix, amagant el

seu rostre estriat. S'hi assemblen

als ratpenats, però en gran.

A les mans carregen cistells

emplenats de quincalles i

de bagatel.les,

i un clam rogallós se'n

surt de la seva estroncada

gargamella.

 

Viure com humà a sobre

d'aquest planeta, suposa

estar- se'n a tothora vigilant,

i, a la disposició de destins

inconeguts.

De fats que no s'entenen,

de contradiccions

incomprensibles, il.lògiques,

de posades en escena

tràgiques, davant de les

quals, no cessaries de

ploriquejar i d'escridassar.

La felicitat, n'és una quimera

a dintre de la nostra ment,

que s'hi conforma amb

formes i actes, que no es

conjuguen amb el món real.

No hem aterrat ací per a

omplir- nos-en de jocositat,

ni per a gaudir d'una vida

esplendorosa,

potser hem segut enganyats

o tal vegada, empentats

en contra de la nostra voluntat.

Qui sap on rau la veritat de

tot, ...El que si sé, és que

alguns monstres vagaregen

al meu voltant.

I no tinc el do d'emprendre

viatges d'ales daurades vers

els paratges dels meus

somniegs.

Eternament agraïts hem

d'estar- nos, de no sofrir

més del degut, o més del

que podríem suportar.

Sacrificats en tot moment,

i, encara ens diuen que hem

d'arrossegar- nos pel terra,

i, petonejar els peus dels

adalils.

Llàstima d'aquest món tan

esquifit i adulterat, tan marcit

i empudeït, on sempre cauen

justos per pecadors.

Dels nostres fractales divins,

en vies d'usurpació, han

establert una societat

esclavitzada, programada i

ensinistrada a una dubtosa

existència...Més bé podríem

asserir que ens han delimitat

per a malviure com a robots

sincronitzats.

Ésser feliços, n'és una obvietat,

des de l'instant precís, que

hi vam deixar d'ésser els

capdills i els dirigents de les

nostres exfoliades vides.

Adela Payá i Prats

 

🍀