L'HOME AMB BARRET DE PALLA.

 

L'HOME AMB BARRET

DE PALLA.

L'home amb barret

de palla, amagava els

ulls,

uns ulls amb portells

tancats, que s'hi negaven

a mostrar- nos les seves

experiències de vida.

De perllongats silencis,

la seva existència hi va

estar atapeïda,

i només pronunciava

paraules que volien

ser- ne escoltades,

però mai la seva opinió

no la donaria a ningú.

L'home amb barret

de palla, s'acontentava

d'escenificar:

representacions d'unes

altres personalitats:

L'home barbut, amb bigoti,

l'atrotinat, el desesperat,

el màrtir, el pusil.lànime,

el prepotent, l'intel.lectual,

el bisexual,

i tot un reguitzell de

personatges.

Gaudia d'aqueixa teatralitat.

Fins i tot hi va perdre

la consciència d'ell mateix,

o potser sentia tant d'horror

pel qui era, que a tothora

emprava disfresses d'ocultació.

L'home amb barret

de palla, n'estava parasitat

per un ens diabòlic.

S'ufanava de qualsevol

i alçava la seva cresta,

baquejant- se de riure

al seu interior.

N'era tant l'afany per

lluir- se, que no abandonava

cap amfiteatre per

poder exhibir- se"n i, descabdellar

com un ésser culte i adoctrinat.

L'home amb barret

de palla, s'hi va morir un jorn

qualsevol, de l'últim mes

del calendari,

ho va fer sense haver- se

mostrat tal qual, ell era.

Es definia com el <gran

plagiador>.

Amb tots els titelles dels quals

hi va fer camuflatges,

els arrossegaria envers el seu

vagarejar pels estels,

i esperem que per qualsevol

tombant del seu viarany cèlic,

s'hi trobés amb l'autèntic

home de palla, que sí que s'hi

va arriscar a manifestar- se'n

com ell era en veritat.

Adela Payá  i Prats

💥