VICENTE ALEIXANDRE

 

VICENTE ALEIXANDRE

         (1898-1984) 

<EL CUERPO Y EL ALMA>

Pero es más triste todavía, mucho más triste.Triste como la rama que deja caer su fruto para nadie.

Más triste, más. Como ese vahoque de la tierra exhala depués la pulpa muerta.

Como esa mano que del cuerpo tendidose eleva y quiere solamente acariciar las luces, la sonrisa doliente, la noche aterciopelada y muda.

Luz de la noche sobre el cuerpo tendido sin alma.

Alma fuera, alma fuera del cuerpo, planeandotan delicadamente sobre la triste forma abandonada.

Alma de niebla dulce, suspendida sobre su ayer amante, cuerpo inerme que pálido se enfría con las nocturnas horas y queda quieto, solo, dulcemente vacío. 

Alma de amor que vela y se separa vacilando, y al fin se aleja tiernamente fría.

Vicente Aleixandre

                       💎💎💎

<EL COS I L'ÀNIMA>

Però és més trist encara, molt més trist.Trist com la branca que deixa caure el seu fruit per a ningú.

Més trist, més. Com eixe baf que des de la terra alena després la polpa morta.

Com eixa mà del cos ajaçat s'estén i vol només acaronar les llums, el somriure dolent, la nit envellutada i emmudida.

Llum de la nit a sobre del cos estirat sens ànima. Ànima fora, ànima fora del cos, planejant tan suaument per sobre de la trista forma absentada.

Ànima de boira dolça, suspesa al damunt del seu ahir amant, cos indefens que empal.lidit es refreda amb les nocturnes hores i resta quiet, a soles, dolçament buit.

Ànima d'amor que enllora i es desuneix vacil.lant i a la fi s'allunya tendrament enfredorida.

Vicente Aleixandre

Pintures: 1 i 2.- William Blake

                 3.- Claudia Facio

                                     💥