FRANCESC PARCERISAS i VÁZQUEZ (1944)
<MATÍ AL BAR>
S'han vist sovint al bar, a les hores de sol del migdia, quan l'enrenou del carrer desafia la piuladissa dels ocells, i es fiten només amb un somrís que creua l'abisme de les taules. Ah!, si els acostessin ara, enderrocades les barreres que els separen! Quin goig dels cossos, quin delit! Però tot són cabòries. No hi ha hagut mai res. Mai no han creuat una paraula. I encara seguiran així dies i dies, tot observant-se de lluny, indecisos, canviant només la timidesa del somrís per aquesta felicitat de la distància: un fil a punt de trencar-se.
Francesc Parcerisas
🙂
Pintures: 1.- Ernest Descalç
2.-John Sloan
3.-Edouard Manet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada