ELINOR WYLIE

 

ELINOR WYLIE
(1885-1928) Nord-Americana


<Cenizas>



En adelante -pues te he perdido-
todo tu ser esparciré en el viento,
y serás, al dejar mi pensamiento,
por el resto del mundo recogido.


Ahora que un sol pálido de invierno
va deshojando su sonrisa triste,
¿quién no habrá de sentir el goce tierno
de hallar entre la escarcha lo que fuiste?


La lluvia cantará con voz más leve; 
más leve aún su cristalino traje;
más blanca y suave caerá la nieve;
grises más puros vestirá el follaje.


¡Adiós! Bajo la sombra estremecida
me embriagaré de tu color de vino,
dulce pavesa que arrebata el sino,
centella de mi sangre desprendida.


(Versión de: Carlos López Narváez)


Elinor Wylie
        

                        💎💎💎




<CENDRES>


D'ara endavant- doncs t'he perdut-
tot el teu ésser espargiré al vent,
i seràs, al deixar el meu pensament,
per la resta del món recollit.

Ara que un Sol pàl.lid d'hivern
va desfullant el seu trist somriure,
qui no haurà de sentir el tendre goig
de trobar al gebre el que hi vas ser.?

La pluja cantussarà amb veu més lleu;
més lleu encara el seu cristal.lí vestit;
més blanca i suau davallarà la neu;
grisos mes purs abillarà el fullatge. 

Adéu.! Al dessota de l'estremida ombra
em trasbalsaré del teu color de vi,
dolça cendra que arravata el fat,
guspira de la meva sang despresa.



Elinor Wylie
         🔥


Pintures: John William Waterhouse