GABRIEL FERRATER I SOLER

 

GABRIEL FERRATER I SOLER

            (1922-1972)

<EL SECRET>

Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim estiu. De bon matí, abans que el telèfon no ens cridi a platja o bosc, ens n'anirem. Prendrem el tren més lent, i baixarema la tercera estació, en un poble de terra sense verds. El disc vermell d'una taverna ens donarà el senyal. Creurem. Ens asseurem, i tot el dia, mirats pero sense mirar, ens prendrem la tèbia cervesa del silenci.Tornarem ben segurs que cap record no ha nascut en nosaltres. Quan trobem el primer amic, comprendrem que aquell dia ha estat el del prodigi, que s'han dit el mot senzill i just, i tothom riu. Riurem també, i guardarem el secret.I sobretot després, quan els turmenti d'haver-se descobert que no es volien tal com eren i hauran tornat a ser, ni s'agermanin tots en l'odi mutu, callarem. Que no sàpiga ningú que no vam dir ni sentir res. Que puguin odiar-nos també, fraternalment.

Gabriel Ferrater

           💔

Pintures:    1,2, i 3.-  Brent Heighton